Escut.







Ubicació









Informacions que us poden servir d'utilitat per conèixer una mica millor l'illa de formentera

• Estat - Espanya
• Autonomia - Illes Balears
• Província - Illes balears
• Consell Insular - Consell Insular de Formentera

--------------------------------------------------------------

• LLengua pròpia - Català

--------------------------------------------------------------

• Superfície - 83.2 km2

--------------------------------------------------------------

• Altitud - 85mt.

--------------------------------------------------------------

• Població (2007) - 8442 hab.
• Densitat - 101,47 hab/km2

--------------------------------------------------------------

• Coordenades - La seva situació geogràfica exacta be definida per les següents coordenades UTM:

  31S CC 640 928 Punta de Trucadors (Extrem Nord)

  31S CC 598 788 Cap de Barbaria (Extrem Sud)

  31S CC 769 813 Punta de Ses Roques (Extrem Est)

  31S CC 594 842 Punta Rasa (Extrem Oest)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

• Entitats de l'illa

---------------------------------------------------------------

• Festivitats -
  

Tot i els canvis que ha sofert l'illa de Formentera en els darrers anys, les festes tradicionals segueixen gaudint d'una gran popularitat, fins el punt d'arribar a recuperar-ne algunes que ja s'havien deixat de celebrar.
Són festes que tenen el seu origien en celebracions cristianes o bé d'arrel pagana cristianitzada -com Sant Joan- i que avui dia han agafat un caire més festiu i reivindicatiu.

Sant Joan, 24 Juny. És una nit màgica que se celebra amb els tradicionals foguerons, dels quals es diu que són per deixar enrere els mals records de l'any. Aquesta festa se celebra cada any a La Mola. L'acte central és la crema del fogueró, pel qual s'han recollit, amb anterioritat, feixos de llenya i tota classe d'objectes vells de fusta que després es cremen per deixar enrere tot el mal que habita en ells, com si es tractés d'un acte de purificació que dura fins la nit de Sant Joan de l'any vinent.

Sant Jaume, el 25 de juliol, es va acabar considerant festiu a tota l'illa de Formentera degut a l'abundant que arribà a ser aquest nom durant el repoblament del segle XVIII amb eivissencs procedents de la part de Santa Eulària. A més, Sant Jaume és també el patró d'Espanya. La festa se celebra a la plaça de Sant Francesc, on es congreguen bona part dels habitants de l'illa, a més de gran nombre de turistes disposats a disfrutar de les festes del poble.

Santa Maria de les Neus, el 5 d'agost, és una festa que ha resorgit amb força els darrers anys. Presenta un caràcter itinerant pels pobles de l'illa -cada any se celebra en un poble diferent-. Un dels seus atractius és el concurs de vins de Formentera, que serveix per començar a animar l'esperit de cara a l'arribada de la nit, quan es podrà disfrutar de la música en directe i de la bona companyia.

El dia de la Mare de Déu del Carme se celebra a la Savina el dia 16 de juliol i as Pujols el cap de setmana vinent. L'acte central consisteix en una processó per la mar, encapçalada per l'embarcació que porta la Mare de Déu, i per l'ofrena d'una corona de flors que es fa en memòria a gent de la mar, de la qual és la patrona. En aquest acte també solen participar-hi els sonadors dels grups de ball pagès, els quals, en tornar a terra, ofereixen una ballada al port abans de continuar amb la resta d'actes festius.


Processor del dia del Carme.


Sant Ferran, 30 de maig. Festa patronal del poble de Sant Ferran de Ses Roques.

Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre. Festa patronal de Nostra Senyora del Pilar, a La Mola.

Sant Francesc Xavier, 3 de desembre. Festa patronal de la capital de l'illa.

Aquestes tres darreres dates festives són, com bé indica el seu nom, la festa del patró de cada poble. Deixant de banda algun detall singular, segueixen una dinàmica semblant a les explicades abans: al matí se celebra una missa a l'església del poble, seguida de processó, i alguns actes lúdics. Tampoc hi falten mai els balls tradicional o ball pagès, a càrrec de les colles locals, que en algunes festes es fa al matí -després de la processó-, i en altres a darrera hora de la tarda. A la nit, en canvi, arriben les actuacions musicals en directe de mà de diferents grups i orquestres, a més del focs d'artifici a mitja nit, per cotinuar després amb la gresca.

-----------------------------------------------------------------

• Distàncies -

1. PILAR DE LA MOLA A LA SAVINA 17
2. PILAR DE LA MOLA A SANT FERRAN DE SES ROQUES 11
3. PILAR DE LA MOLA A SANT FRANCESC XAVIER 14
4. SANT FERRAN DE SES ROQUES A LA SAVINA 6
5. SANT FERRAN DE SES ROQUES A SANT FRANCESC XAVIER 3
6. SANT FRANCESC XAVIER A LA SAVINA 3

------------------------------------------------------------------

Els licors més tradicionals de Mallorca i d'Eivissa, i totes les illes adjecents com Formentera, tenen l'origen en els beuratges medicinals que preparaven els apotecaris al segle XVI per combatre les epidèmies. Se¿n conserven entre altres aquest dos, les herbes i el palo, que són protegits per una denominació d'origen.

Les herbes mallorquines i eivissenques, encara que de sabor diferent, són elaborades a partir d'una base de diverses herbes fins a arribar-ne a incloure, en alguns casos, més de 30 tipus diferents. El fonoll, el romaní, la menta, les fulles de taronger i llimoner, la camamilla i la melissa es deixen macerar durant uns quants mesos i el concentrat que en resulta es mescla, en petites proporcions, amb anís dolç, per a l¿elaboració de les herbes dolces, i amb anís sec en el cas de les herbes seques, amb més graduació d¿alcohol. Tradicionalment, aquestes herbes s'han considerat digestives i es prenen en havent menjat. Tant es poden beure fredes, amb gel, o a temperatura natural. També són delicioses acompanyades de llimonada o taronjada, encara que a les Illes això no és gaire corrent. Un remei contra el paludisme El palo és un licor exquisit que té origen en els segles XVI i XVII, quan a Mallorca hi havia grans extensions de terres pantanoses i els mosquits hi transmetien una malaltia molt temuda: el paludisme. Per combatre'l s'utilitzaven dues plantes, la quina calisaya i la genciana, que es conservaven ficant-les en alcohol per evitar que fermentessin. També s¿hi afegia sucre, per treure'n el gust amargant. La producció més important de palo es concentra a Mallorca, encara que a Eivissa també se'n fabrica. Al llarg del temps, l'elaboració del palo s'ha anat modificant, i actualment es fa amb sucre cremat, que és el secret d'aquest licor. Segons els més entesos, tots els palos es fan amb una mateixa base, però no n'hi ha dos de ben iguals. A diferència de les herbes, el palo es beu per aperitiu abans dels àpats. Es pot beure tot sol, amb gel o amb sifó, que n¿és l'acompanyament més estès a les Illes.

Flaó i greixonera Antigament, cada plat típic d'Eivissa i Formentera es consumia en una determinada època de l'any. És el cas del flaó associat al temps de Pasqua i la greixonera a les celebracions familiars.

El flaó és un pastís rodó elaborat amb ous i formatge fresc que forma part de la tradició gastronòmica de l'illa. Antigament es preparava pel diumenge de Pasqua, en un forn de llenya i deixant-lo reposar en el rebost. Avui és possible consumir aquesta delicada especialitat en qualsevol època de l'any, de la forma tradicional que mantenen alguns forns, o bé els elaborats industrialment. Els ingredients per preparar-ne la pasta són: farina fluixa, aigua i oli a parts iguals, una mica de llard, un rajolí d'anís i uns grans de matafaluga (Pimpinella anisum). Per al farciment es necessiten: ous (un per cada 100 g de farina), la mateixa quantitat de sucre i de formatge tendre d'ovella, o d'ovella i cabra, a més a més d'unes fulles de menta. La preparació del flaó no és complicada. En un motllo, en aquest cas anomenat flaonera, estendreu la pasta, de consistència un punt dura, en capa fina. En un recipient es mesclen tots els ingredients del farciment, i s'aboquen damunt la pasta. S'enforna a temperatura moderada de 30 a 40 minuts i, una vegada fred, es recobreix amb una capa de sucre mòlt. Se sol acompanyar d'una copa de frígola (licor estomacal elaborat amb farigola) o vi dolç. Una manera d'aprofitar les ensaïmades de la vigília La greixonera és una altra de les postres recomanades d'Eivissa. La podríem definir de púding perfumat amb canyella i de sabor exquisit. Tradicionalment, era una recepta utilitzada per aprofitar les ensaïmades del dia abans. En la preparació intervenen, a més a més, els ous (vuit, per al mateix nombre d'ensaïmades), un litre de llet, 300 g de sucre, una llimona, canyella i mantega. Aquests ingredients es mesclen i s'estenen en una greixonera, és a dir, una cassola de fang de cul pla. En un forn a temperatura moderada es posa a coure durant mitja hora. Abans de desemmotllar-ho, s'ha de deixar refredar; després s'emblanquina amb canyella en pols, i ja podeu assaborir aquesta menja delicada. A Formentera iEivissa hi ha uns quants forns que elaboren el flaó i la greixonera segons el sistema tradicional. En alguns restaurants en trobareu a la carta de postres.

	La Salsa de Nadal Aquesta salsa s'ha convertit en un autèntic símbol dels Nadals formenterencs
La salsa de Nadal són les postres protagonistes de la rebosteria nadalenca pitiüsa ja que només es prepara en aquesta època de l'any i es consumeix durant totes les festes com a postres o com a aperitiu dolç a qualsevol hora del dia sucant melindros. La salsa de Nadal és una salsa líquida, més o menys espessa i similar al tradicional torró ja que el seu ingredient principal és l'ametlla. Sol fer-se en quantitat suficient perquè duri tots els dies de Nadal però s'ha de bullir cada vegada que es vol menjar per recuperar-ne la seva textura cremosa. La seva preparació és molt senzilla: s'escalden les ametlles que es desitgin, se'ls lleva la pell i es torren lleugerament al forn. Després es molen finament i es barregen amb els ous necessaris per lligar una pasta ben consistent. Per altra banda es prepara un brou de carns variades (porcella, pollastre, be...), al qual se li afegeix un poc de sal, safrà i pebre. Es cola el brou i es posa a una cassola de fang. Llavors li incorporem la pasta d'ametlles, sucre suficient perquè estigui ben dolç, un pessic de canyella en pols i clau en espècia. Es remena contínuament i sempre en el mateix sentit durant una hora aproximadament fins a la seva perfecta dissolució. Per a aquelles persones que no digereixen bé el greix, el brou de carn es pot substituir per un brou d'aigua amb una bona quantitat d'oli fi, sal, canyella i safrà. Bon profit!

Aquí us dono algunes recomanacions d'on podeu menjar i gaudir d'un bon àpat:

• Sa Platgeta , lloc molt familiar, tocant a migjorn un bon lloc per passar una tarda.
• Pequeña isla, un dels millors llocs per menjar peix fresc.
• Es Mirador, menjar convencional amb unes vistes inigualables de l'illa (vesprada).
• Espardell Cafateria, el millor lloc per gaudir d'un bon esmorzar, això si molt d'hora al matí sino no val la pena massa gent
  

FLORA

Respecte a la flora, començaren parlant del sòl formenterenc. Morfològicament està compost de roques calcàries i arenes principalment. Junt amb la mencionada escassa i irregular pluviositat s'ajunten una marcada permeabilitat dels terrenys, o sigui, condicions poc favorables per que existeixi una vegetació, però que caracteritza l'illa.

Una gran part de Formentera està coberta per boscos de pins, Pinus Halepensis, i de savines, Juniperus phoenicia, família de les Cupresàcees (Gimnospermes). Existeixen també alguns exemplars de pins pinyoners Pinus Pinea.
Podríem dir que la savina és l'arbre característic de Formentera, doncs en cap altre illa arriba a aconseguir una importància tan gran, tant per la seva relativa proporció, com pel tamany i l'edat d'alguns dels seus exemplars. A les cases més antigues de Formentera es troben zocals de portes i finestres, bigues i altres parts, construïdes amb fusta de savina, que ha resistit perfectament tant el pas dels anys com les inclemències del temps. També s'ha utilitzat la seva fusta, qualque cop, com element ornamental a cases i restaurants. Darrerament s'ha vengut a incorporar un altre ús, desgraciat per nosaltres, aquest és l'ús dels exemplars joves per ser utilitzats com "arbres de Nadal", degut al seu gran paregut amb els dels avets, fet que ha contribuït a disminuir les poblacions actuals i a intensificar la seva protecció.

Molts dels exemplars de savina, arriben a considerables proporcions. La seva fusta ha set comunment utilitzada en la construcció, degut a la seva duresa.

El sotebosc és típicament mediterrani: mates, Pistacia Lenticus; romanins, Rosmarinus officinalis; farigola, Coridothymus capitatus; ollastre, Olea europea, Ginebra, Juniperus Oxycedrus, Estepa blanca, Cistus Albidus; etc.

A les zones arenoses i platges, apart de les espècies ja esmentades, es troben altres tipus d'espècies. Destaquem l'esteperol, Cistus Clusii; lleteres, gènere Euphorbia y càrritx, Ammophila arenaria. En el terrenys pantanosos propers a les salines abunden les espècies halòfiles, com són el jonc, Salicornia Arabia, i les solseres, Suaeda Fructicosa. Actualment estam en un procés de protegir les nostres zones dunars, degut a la riquesa de la seva flora.

Altres espècies ben adaptades són les 'figueres de pic' , Opuntia Ficus-indica,, i les plantes de pita, Agave Americana.

Un dels arbres més comuns a l'illa és la figuera, Ficus Carica, amb totes les seves subspècies. Es tracta d'en arbre caducifoli, de tronxo ample i fulles grans. Originària d'Àsia, els seus fruïts han estat utilitzats al llarg del temps pels habitants de Formentera, sent un dels arbres més cultivats antigament.

Liró

Corp Marí

La geografia formenterera es composa bàsicament de roques i zones arenoses. Degut a aquest fet, i a la poca pluviositat, tant a l'hivern com a l'estiu, el seu sòl és pràcticament permeable. Per tant, Formentera es caracteritza per una vegetació seca i en algunes zones escassa. Flora: destaquen una sèrie d'espècies de gran importància, que podrem veure sigui quin sigui el lloc en el qual ens trobem: Els pins -Pinus Helepensis- són els arbres més grans de l'illa, tot i que no els més nombrosos, ja que aquesta característica pertany a la savina -Juniperus Phoenicea-. La seua fusta, molt dura, ha estat utilitzada al llarg de la història com a element indispensable en l'arquitectura illenca i, més recentment, com a matèria primera per elaborar objectes decoratius. La resta de flora significativa de Formentera pertany a la família dels arbusts i petites herbes de bosc. D'aquesta manera tenim el romaní -Rosmarinus Officinalis-, la frígola -Coridothy Capitatus-, la mata -Piscacia Lenticus-, el ginebre -Juniperus Oxiycedrus- i l'estepera blanca -Cistus Albidus-, a més de molts altres arbusts de menor importància.



Savina, un dels arbrés més emplemàtics de Formentera Si deixam les zones rocoses i els boscos, la resta de l'illa està formada per dunes i zones arenoses on hi medren, també, gran nombre d'espècies vegetals, com per exemple l'esteperol -Cistus Chusii-, la botja -Ononis Natrix-, el càrritx -Ammophila Arenai-, etc. Per acabar es poden visitar les zones més humides com s'Estany Pudent, al voltant del qual creixen jonqueres i solseres, a més d'algunes espècies de canyes pròpies de zones pantanoses. Per altra banda tenim les espècies considerades de cultiu, que adquireixen una gran importància, tant pels seus habitants com pel seu comerç interior. Entre moltes altres es pot destacar la bona adaptació de la figuera -Ficus Carica-, un arbre caducifoli que forma una copa bastant aplanada a mesura que va creixent. També són freqüents els ametllers, les oliveres i alguns garrovers. D'entre les verdures i hortalitzes destaquen les patates, les tomates, pebreres, etc, a més d'algunes varietats de llegums i cereals.

Fins i tot s'arriben a conrear arbres fruiters no autòctons que s'han aconseguit adaptar al clima sec i calurós de Formentera. Fauna: hi podem destriar tres grans grups d'espècies: les terrestres, les marines i les aus. Les principals espècies de terra són el conill, l'eriçó, la rata i la sargantana, a més d'aràcnids i insectes. La sargantana -Podarcis Esp- és molt característica i abundant. A Formentera és de color verdós, però si es té l'oportunitat de visitar les illes i illots del voltant se'n poden trobar d'altres gammes, des de marrons fins blaves, fruit de l'evolució que han sofert en estar aïllades entre sí. Altres espècies, aquestes introduïdes per l'home -tal vegada sense intenció de fer-ho- són les dues classes de dragons -Torentola Mauritánica i Hemidactylus Turcicus-: aquesta espècia és menys abundant, tot i que es pot veure si es visiten certes zones de l'illa. Finalment es poden estudiar grups insectívors, dins els quals es troba l'eriçó -Erinaceus Algirus Esp Vagans-, molt abundant a l'illa. Surt especialment a la nit, ja que és d'hàbit nocturn, a l'igual que el liró, conegut a Formentera com a rata coa blanca.

Una altra espècia nocturna és la ratapinyada, mamífer volador molt abundant en el passat, però que en els darrers anys ha sofert un notable descens, a l'igual que el mussol, del qual en queden pocs d'exemplars. Si continuam parlant de l'avifauna, se sap de forma certa que a Formentera hi habiten un mínim de 41 espècies diferents d'aus, la majoria de les quals es troben a la zona humida de S'Estany Pudent. Aquesta zona reuneix unes condicions que la converteixen en l'hàbitat natural ideal de gran nombre d'aus que viuen i aniuen a l'Arxipèlag Balear. Aquest estany, amb una extensió de 3.4 kilòmetres quadrats i una profunditat màxima de 2 metres en la seua part central, és la zona ornitològica més important de Formentera.


Gavina en ple vol.