Liró
Corp Marí
La geografia formenterera es composa bàsicament de roques i zones arenoses. Degut a aquest fet, i a la poca pluviositat, tant a l'hivern com a l'estiu, el seu sòl és pràcticament permeable. Per tant, Formentera es caracteritza per una vegetació seca i en algunes zones escassa. Flora: destaquen una sèrie d'espècies de gran importància, que podrem veure sigui quin sigui el lloc en el qual ens trobem: Els pins -Pinus Helepensis- són els arbres més grans de l'illa, tot i que no els més nombrosos, ja que aquesta característica pertany a la savina -Juniperus Phoenicea-. La seua fusta, molt dura, ha estat utilitzada al llarg de la història com a element indispensable en l'arquitectura illenca i, més recentment, com a matèria primera per elaborar objectes decoratius. La resta de flora significativa de Formentera pertany a la família dels arbusts i petites herbes de bosc. D'aquesta manera tenim el romaní -Rosmarinus Officinalis-, la frígola -Coridothy Capitatus-, la mata -Piscacia Lenticus-, el ginebre -Juniperus Oxiycedrus- i l'estepera blanca -Cistus Albidus-, a més de molts altres arbusts de menor importància.
Savina, un dels arbrés més emplemàtics de Formentera Si deixam les zones rocoses i els boscos, la resta de l'illa està formada per dunes i zones arenoses on hi medren, també, gran nombre d'espècies vegetals, com per exemple l'esteperol -Cistus Chusii-, la botja -Ononis Natrix-, el càrritx -Ammophila Arenai-, etc. Per acabar es poden visitar les zones més humides com s'Estany Pudent, al voltant del qual creixen jonqueres i solseres, a més d'algunes espècies de canyes pròpies de zones pantanoses. Per altra banda tenim les espècies considerades de cultiu, que adquireixen una gran importància, tant pels seus habitants com pel seu comerç interior. Entre moltes altres es pot destacar la bona adaptació de la figuera -Ficus Carica-, un arbre caducifoli que forma una copa bastant aplanada a mesura que va creixent. També són freqüents els ametllers, les oliveres i alguns garrovers. D'entre les verdures i hortalitzes destaquen les patates, les tomates, pebreres, etc, a més d'algunes varietats de llegums i cereals.
Fins i tot s'arriben a conrear arbres fruiters no autòctons que s'han aconseguit adaptar al clima sec i calurós de Formentera. Fauna: hi podem destriar tres grans grups d'espècies: les terrestres, les marines i les aus. Les principals espècies de terra són el conill, l'eriçó, la rata i la sargantana, a més d'aràcnids i insectes. La sargantana -Podarcis Esp- és molt característica i abundant. A Formentera és de color verdós, però si es té l'oportunitat de visitar les illes i illots del voltant se'n poden trobar d'altres gammes, des de marrons fins blaves, fruit de l'evolució que han sofert en estar aïllades entre sí. Altres espècies, aquestes introduïdes per l'home -tal vegada sense intenció de fer-ho- són les dues classes de dragons -Torentola Mauritánica i Hemidactylus Turcicus-: aquesta espècia és menys abundant, tot i que es pot veure si es visiten certes zones de l'illa. Finalment es poden estudiar grups insectívors, dins els quals es troba l'eriçó -Erinaceus Algirus Esp Vagans-, molt abundant a l'illa. Surt especialment a la nit, ja que és d'hàbit nocturn, a l'igual que el liró, conegut a Formentera com a rata coa blanca.
Una altra espècia nocturna és la ratapinyada, mamífer volador molt abundant en el passat, però que en els darrers anys ha sofert un notable descens, a l'igual que el mussol, del qual en queden pocs d'exemplars. Si continuam parlant de l'avifauna, se sap de forma certa que a Formentera hi habiten un mínim de 41 espècies diferents d'aus, la majoria de les quals es troben a la zona humida de S'Estany Pudent. Aquesta zona reuneix unes condicions que la converteixen en l'hàbitat natural ideal de gran nombre d'aus que viuen i aniuen a l'Arxipèlag Balear. Aquest estany, amb una extensió de 3.4 kilòmetres quadrats i una profunditat màxima de 2 metres en la seua part central, és la zona ornitològica més important de Formentera.
Gavina en ple vol.
La geografia formenterera es composa bàsicament de roques i zones arenoses. Degut a aquest fet, i a la poca pluviositat, tant a l'hivern com a l'estiu, el seu sòl és pràcticament permeable. Per tant, Formentera es caracteritza per una vegetació seca i en algunes zones escassa. Flora: destaquen una sèrie d'espècies de gran importància, que podrem veure sigui quin sigui el lloc en el qual ens trobem: Els pins -Pinus Helepensis- són els arbres més grans de l'illa, tot i que no els més nombrosos, ja que aquesta característica pertany a la savina -Juniperus Phoenicea-. La seua fusta, molt dura, ha estat utilitzada al llarg de la història com a element indispensable en l'arquitectura illenca i, més recentment, com a matèria primera per elaborar objectes decoratius. La resta de flora significativa de Formentera pertany a la família dels arbusts i petites herbes de bosc. D'aquesta manera tenim el romaní -Rosmarinus Officinalis-, la frígola -Coridothy Capitatus-, la mata -Piscacia Lenticus-, el ginebre -Juniperus Oxiycedrus- i l'estepera blanca -Cistus Albidus-, a més de molts altres arbusts de menor importància.
Savina, un dels arbrés més emplemàtics de Formentera Si deixam les zones rocoses i els boscos, la resta de l'illa està formada per dunes i zones arenoses on hi medren, també, gran nombre d'espècies vegetals, com per exemple l'esteperol -Cistus Chusii-, la botja -Ononis Natrix-, el càrritx -Ammophila Arenai-, etc. Per acabar es poden visitar les zones més humides com s'Estany Pudent, al voltant del qual creixen jonqueres i solseres, a més d'algunes espècies de canyes pròpies de zones pantanoses. Per altra banda tenim les espècies considerades de cultiu, que adquireixen una gran importància, tant pels seus habitants com pel seu comerç interior. Entre moltes altres es pot destacar la bona adaptació de la figuera -Ficus Carica-, un arbre caducifoli que forma una copa bastant aplanada a mesura que va creixent. També són freqüents els ametllers, les oliveres i alguns garrovers. D'entre les verdures i hortalitzes destaquen les patates, les tomates, pebreres, etc, a més d'algunes varietats de llegums i cereals.
Fins i tot s'arriben a conrear arbres fruiters no autòctons que s'han aconseguit adaptar al clima sec i calurós de Formentera. Fauna: hi podem destriar tres grans grups d'espècies: les terrestres, les marines i les aus. Les principals espècies de terra són el conill, l'eriçó, la rata i la sargantana, a més d'aràcnids i insectes. La sargantana -Podarcis Esp- és molt característica i abundant. A Formentera és de color verdós, però si es té l'oportunitat de visitar les illes i illots del voltant se'n poden trobar d'altres gammes, des de marrons fins blaves, fruit de l'evolució que han sofert en estar aïllades entre sí. Altres espècies, aquestes introduïdes per l'home -tal vegada sense intenció de fer-ho- són les dues classes de dragons -Torentola Mauritánica i Hemidactylus Turcicus-: aquesta espècia és menys abundant, tot i que es pot veure si es visiten certes zones de l'illa. Finalment es poden estudiar grups insectívors, dins els quals es troba l'eriçó -Erinaceus Algirus Esp Vagans-, molt abundant a l'illa. Surt especialment a la nit, ja que és d'hàbit nocturn, a l'igual que el liró, conegut a Formentera com a rata coa blanca.
Una altra espècia nocturna és la ratapinyada, mamífer volador molt abundant en el passat, però que en els darrers anys ha sofert un notable descens, a l'igual que el mussol, del qual en queden pocs d'exemplars. Si continuam parlant de l'avifauna, se sap de forma certa que a Formentera hi habiten un mínim de 41 espècies diferents d'aus, la majoria de les quals es troben a la zona humida de S'Estany Pudent. Aquesta zona reuneix unes condicions que la converteixen en l'hàbitat natural ideal de gran nombre d'aus que viuen i aniuen a l'Arxipèlag Balear. Aquest estany, amb una extensió de 3.4 kilòmetres quadrats i una profunditat màxima de 2 metres en la seua part central, és la zona ornitològica més important de Formentera.
Gavina en ple vol.
