Es Freus (entre Eivissa i Formentera) Es Freus, son el pas obligat per creuar entre Eivissa i Formentera. A aquest estret que creuem per arribar al port d´Eivissa, si venim de ponent, o per arribar a La Savina, si venim del nord, rumb a Formentera. Als mesos d´estiu el trànsit per aquesta zona, per aquesta serie d´illots que separen i al mateix temps uneixen les illes de Eivissa i Formentera, és continu. Una veritable fila de velers i motores emprenen, a diari, el camí que les porta a la bella platja d´Espalmador, o a qualsevol altre punt de la costa de Formentera, per tornar aquan s´amaga el sol, sense comptar tots els que atravessen Es Freus en la seva navegació, dirigint-se cap a la costa alacantina. Pels corrents, d´irregular direcció i intensitat, al ser zona oberta als vents predominants del lloc, és a dir, del primer, tercer i quart quadrant fa que constituexin un conjunt certament perillòs, que convé conèixer a fons per evitar qualsevol tipus de perill, tant de dia com de nit. Per tot quant s'ha de saber d´aquest delicat pas, el Capità de Marina Mercant: D. Juan B. Costa (natural de Formentera), ens detalla, amb autoritat, cada punt confictiu, cada pedra perillosa, cada llum indicativa.
En realitat, existeixen tres Freus:
Freu gran: És el pas entre l´Illa dels Penjats, la més meridional d´ Eivissa, i la dels Porcs o Pou, las més septentrional de Formentera, cadascuna amb el seu far. Entre les puntes d´aquestes illes, el canal té menys d´una milla d´amplada, i el seu fons és molt variable, entre 6,1 i8,3 metres de sonda. Aquesta zona de fons reduits està compresa dins d´una faixa relativament estreta d´uns 250 metres, a la seva major amplada i que, a forma de cordillera, s´exten de far a far, una mica aLlevant de la linea que els uneix formant la barra del Freu. Dins de la zona, i a 0,4 milles al 346º del far de la illa dels Porcs o Pou, hi ha una torrebalisa amb llum que marca el baix d´en Pou, amb 6,1 metres de sonda. Aquesta balisa és una cardinal nord, o sigui, la seva marca de tope són dos cons superposats amb els vertex cap a dalt, i la seva llum és llampant, Ct 1s 4 milles. A la bara domina el fons de pedra, amb algunes taques d´algues o de sorra. Passant a fons més grans de 15 metres, domina l´alga més que la sorra, i és excepcional trobar pedra. Sol haver-hi, a aquest Freu, així com als altres, corrents cap a Ponent o Llevant, depenent de la persistència del vent, de prou intensitat, i no subjectes a cap norma fixa. Amb els temporals són més forts, i generalment, en contra del vent dominant, trencant amb molta força la mar a tota la la extensió dels Freus, fent molt perillosa la navegació tant a embarcacions petites, que no poden governar per les piràmides d´aigüa i es veuen inundades, com les més grans, que al baixar la marea, es veuen exposades a tocar el fons.
Freu Mitjà: És el pas entre la punta nord de l´illa dels Penjats, i la sur de l´illot Caragolé, al sur de la Punta Portas. Aquest freu s´ha anat omplint de sorra, trobant una sonda màxima de 4 metres. No és aconsellable el pas per aqui si no és amb bon temps i de dia. S´ha de tenir especial cura amb l´escoll de La Barqueta, situat al WSW de l´illa Caragolé, pedra que es cobreix i descobreix, sent perillosa per la seva navegació. Freu Petit: És el pas format entre la Punta Portas, al Nord, i l´illa Caragolé, al sur. És navegable només en calma i per embarcacions molt petites. Per el pas des Freus anem a considerar dos casos: Venint de l´oest: De dia: Quan ens aproximem als Freus, venint de l´oest, haurem reconegut perfectament l´illot d´Es Vedrà, impressionant massís dividit en dos al seu punt més alt. Cap a l´Est tindrem la serra de Montes de Ibiza i cap al NE apareixeran una sèrie de punts que casi es confonen amb l´horitzó, i a mesura que ens anem acostant, podrem identificar-los un a un. Per estribor tindrem la costa de Formentera, que acaba a la part sur amb el Cap de Barbaria. Com hem llegit abans, hi ha dos Freus navegables, però, per seguretat, recomanam només navegar per Freu Gran. El primer que trobarem, per estribor, serà la torre d´Espalmador, que es reconeix perfectament, i per la banda de babor tindrem el Cap Falcó, penya-segat i de figura inconfusible. Deixant la torre d´Espalmador oberta per estribor un parell de quartes, recalarem sense dificultat al Freu Gran, reconeixent els fars que el delimiten; al nord de l´illa dels Penjats, amb torre a bandes blanques i negres, i al sud el de l´illa dels porcs o Pou que, amb Torre blanca amb dos bandes negres. Al centre hi ha una torre que balisa el baix d´en Pou que, com hem dit, balisa el quadrant nord, lo que significa que s´ha de passar al nord de la mateixa. Així i tot, les embarcacions recreatives es preferible que naveguin pròximes als fars per evitar el fluxe de la navegació, que es de gran intensitat als mesos d´estiu. Si es vol passar epl freu Mitjà, caldrà fer-ho entre els illots Caragolé i dels Penjats i les Illes Negres. Es tindrà molta cura amb la pedra La Barqueta, que està a flor d´aigua i que tindrà que deixar per babor, així com el baix Enteniment, que està situat a uns 100 metres al NW de l´illa Negra del N, es de pedra i té un metre d´aigua. La deixarem a estribor.
De nit: El navegant que recali als Freus de nit, si no està acostumat a la navegació nocturna, es sorpendrà per les moltes llums que hi ha, que li semblaràn totes iguals. Aqui és on es medeix el bon navegant, ja que haurà de reconeixer-las una a una, amb l´ajut del llibre de fars, que sempre tindrà a mà, assegurant-se bé de si té que deixar-les per babor o estribor. D´estribor a babor es veuràn les següents llums: Far de La Savina: Gp D(4)B 16s. 7 M.(Grup de 4 llums blancs cada 16 segons, amb un abast de 7 milles). Baliza de Castaví: cardinal W D(9)B 15 s. 4M. Far d'en Pou o Porcs: Gp D(3+1)B 20s. 11 M. Far d´ Espardell; Gp D(3)B 7,5s. 4 M. Torre-baliza del baix d'en Pou, en el Freu Gran: Ct 1s 4 M. (centelleante cada segundo). Far dels Penjats: Gp Oc (1+2)B 14s. 12 M. (grups d´ ocultacions). No és extrany si el navegant poc experimentat s´espanta al veure tantes llums, però lo millor en aquests casos, es escollir les que interessen, comprovant les seves característiques una vegada i una altra, un cop segurs, modificar el rumb per passar amb seguretat. Aprofitant que els fars d´en Pou i dels Penjats tenen més abast, els veurem abans i podrem portar un per cada amura perque, de seguida que apareixi la torre-baliza del baix den Pou, no tinguem cap dificultat en emproar al Freu Gran.
El baix dels Penjats, situat al sud de la Negra del S., encara figura balizat a totes les cartes i llibres de fars, però ja no existeix la boia. Hi ha una sonda de 4,5 metres que, per als vaixells recreatius, no representa cap perill. Si venint de l´oest no es volen passar els Freus, es pot recalar al Port de La Savina, a Formentera, o bé fondejar a Illetes o a Espalmador. Pas del Freus venint de l´Est: De dia: Si hem recalat a Tagomago i anem rumb als Freus, en un dia clar, tan sols veurem La Mola de Formentera, per babor, i part de la costa d´Eivissa, per estribor. A mesura que anem apropant-nos, veurem per babor l´illa d´Espardell per després aparéixer, per la proa, la prolongació de la Costa d´Eivissa, acabant amb el Puig Corb Marí. Segons ens anem apropant, apareixerà per babor la torre de Sa Guardiola, a l´illa d´Espalmador. Després aniorem veient l´illa dels Penjats, amb el seu far, i Es Vedrà al fons. Al nord de l´illa d´Espalmador està l´illa dels Porcs, amb el seu far de torre blanca. Entre els dos fars es troba el Freu Gran, i el baix d´en Pou, balizat per una torre baliza del sistema cardinal, que baliza el quadrant nord amb dos cons negres amb els vertex cap a dalt. També es pot passar pel freu Mitjà, entre els Penjats i l´illa Caragolé, però de fer-ho allí, es tindrà molta cura amb la Barqueta, que és una pedra a flor d´aigua, que cal deixar a estribor. Al Nord de l´illa Negre del N. està el baix Enteniment, situat a uns 100 m. al NW de l´illa i amb un metre de sonda i fons de pedra. De nit: Rumb al Freu Gran, deixant el far d´ocultacions dels Penjats per estribor i el dels Porcs per babor. Podrem situar-nos a l´est, a través del far d´Espardell, i simultaneament, marcar el far de Botafoch i el dels Porcs o Pou. obtenint així una situació exacta. Quan ens aproximem al Freu Gran veurem la llum de la torre-baliza del baix d´en Pou i posarem proa cap a ella.
En realitat, existeixen tres Freus:
Freu gran: És el pas entre l´Illa dels Penjats, la més meridional d´ Eivissa, i la dels Porcs o Pou, las més septentrional de Formentera, cadascuna amb el seu far. Entre les puntes d´aquestes illes, el canal té menys d´una milla d´amplada, i el seu fons és molt variable, entre 6,1 i8,3 metres de sonda. Aquesta zona de fons reduits està compresa dins d´una faixa relativament estreta d´uns 250 metres, a la seva major amplada i que, a forma de cordillera, s´exten de far a far, una mica aLlevant de la linea que els uneix formant la barra del Freu. Dins de la zona, i a 0,4 milles al 346º del far de la illa dels Porcs o Pou, hi ha una torrebalisa amb llum que marca el baix d´en Pou, amb 6,1 metres de sonda. Aquesta balisa és una cardinal nord, o sigui, la seva marca de tope són dos cons superposats amb els vertex cap a dalt, i la seva llum és llampant, Ct 1s 4 milles. A la bara domina el fons de pedra, amb algunes taques d´algues o de sorra. Passant a fons més grans de 15 metres, domina l´alga més que la sorra, i és excepcional trobar pedra. Sol haver-hi, a aquest Freu, així com als altres, corrents cap a Ponent o Llevant, depenent de la persistència del vent, de prou intensitat, i no subjectes a cap norma fixa. Amb els temporals són més forts, i generalment, en contra del vent dominant, trencant amb molta força la mar a tota la la extensió dels Freus, fent molt perillosa la navegació tant a embarcacions petites, que no poden governar per les piràmides d´aigüa i es veuen inundades, com les més grans, que al baixar la marea, es veuen exposades a tocar el fons.
Freu Mitjà: És el pas entre la punta nord de l´illa dels Penjats, i la sur de l´illot Caragolé, al sur de la Punta Portas. Aquest freu s´ha anat omplint de sorra, trobant una sonda màxima de 4 metres. No és aconsellable el pas per aqui si no és amb bon temps i de dia. S´ha de tenir especial cura amb l´escoll de La Barqueta, situat al WSW de l´illa Caragolé, pedra que es cobreix i descobreix, sent perillosa per la seva navegació. Freu Petit: És el pas format entre la Punta Portas, al Nord, i l´illa Caragolé, al sur. És navegable només en calma i per embarcacions molt petites. Per el pas des Freus anem a considerar dos casos: Venint de l´oest: De dia: Quan ens aproximem als Freus, venint de l´oest, haurem reconegut perfectament l´illot d´Es Vedrà, impressionant massís dividit en dos al seu punt més alt. Cap a l´Est tindrem la serra de Montes de Ibiza i cap al NE apareixeran una sèrie de punts que casi es confonen amb l´horitzó, i a mesura que ens anem acostant, podrem identificar-los un a un. Per estribor tindrem la costa de Formentera, que acaba a la part sur amb el Cap de Barbaria. Com hem llegit abans, hi ha dos Freus navegables, però, per seguretat, recomanam només navegar per Freu Gran. El primer que trobarem, per estribor, serà la torre d´Espalmador, que es reconeix perfectament, i per la banda de babor tindrem el Cap Falcó, penya-segat i de figura inconfusible. Deixant la torre d´Espalmador oberta per estribor un parell de quartes, recalarem sense dificultat al Freu Gran, reconeixent els fars que el delimiten; al nord de l´illa dels Penjats, amb torre a bandes blanques i negres, i al sud el de l´illa dels porcs o Pou que, amb Torre blanca amb dos bandes negres. Al centre hi ha una torre que balisa el baix d´en Pou que, com hem dit, balisa el quadrant nord, lo que significa que s´ha de passar al nord de la mateixa. Així i tot, les embarcacions recreatives es preferible que naveguin pròximes als fars per evitar el fluxe de la navegació, que es de gran intensitat als mesos d´estiu. Si es vol passar epl freu Mitjà, caldrà fer-ho entre els illots Caragolé i dels Penjats i les Illes Negres. Es tindrà molta cura amb la pedra La Barqueta, que està a flor d´aigua i que tindrà que deixar per babor, així com el baix Enteniment, que està situat a uns 100 metres al NW de l´illa Negra del N, es de pedra i té un metre d´aigua. La deixarem a estribor.
De nit: El navegant que recali als Freus de nit, si no està acostumat a la navegació nocturna, es sorpendrà per les moltes llums que hi ha, que li semblaràn totes iguals. Aqui és on es medeix el bon navegant, ja que haurà de reconeixer-las una a una, amb l´ajut del llibre de fars, que sempre tindrà a mà, assegurant-se bé de si té que deixar-les per babor o estribor. D´estribor a babor es veuràn les següents llums: Far de La Savina: Gp D(4)B 16s. 7 M.(Grup de 4 llums blancs cada 16 segons, amb un abast de 7 milles). Baliza de Castaví: cardinal W D(9)B 15 s. 4M. Far d'en Pou o Porcs: Gp D(3+1)B 20s. 11 M. Far d´ Espardell; Gp D(3)B 7,5s. 4 M. Torre-baliza del baix d'en Pou, en el Freu Gran: Ct 1s 4 M. (centelleante cada segundo). Far dels Penjats: Gp Oc (1+2)B 14s. 12 M. (grups d´ ocultacions). No és extrany si el navegant poc experimentat s´espanta al veure tantes llums, però lo millor en aquests casos, es escollir les que interessen, comprovant les seves característiques una vegada i una altra, un cop segurs, modificar el rumb per passar amb seguretat. Aprofitant que els fars d´en Pou i dels Penjats tenen més abast, els veurem abans i podrem portar un per cada amura perque, de seguida que apareixi la torre-baliza del baix den Pou, no tinguem cap dificultat en emproar al Freu Gran.
El baix dels Penjats, situat al sud de la Negra del S., encara figura balizat a totes les cartes i llibres de fars, però ja no existeix la boia. Hi ha una sonda de 4,5 metres que, per als vaixells recreatius, no representa cap perill. Si venint de l´oest no es volen passar els Freus, es pot recalar al Port de La Savina, a Formentera, o bé fondejar a Illetes o a Espalmador. Pas del Freus venint de l´Est: De dia: Si hem recalat a Tagomago i anem rumb als Freus, en un dia clar, tan sols veurem La Mola de Formentera, per babor, i part de la costa d´Eivissa, per estribor. A mesura que anem apropant-nos, veurem per babor l´illa d´Espardell per després aparéixer, per la proa, la prolongació de la Costa d´Eivissa, acabant amb el Puig Corb Marí. Segons ens anem apropant, apareixerà per babor la torre de Sa Guardiola, a l´illa d´Espalmador. Després aniorem veient l´illa dels Penjats, amb el seu far, i Es Vedrà al fons. Al nord de l´illa d´Espalmador està l´illa dels Porcs, amb el seu far de torre blanca. Entre els dos fars es troba el Freu Gran, i el baix d´en Pou, balizat per una torre baliza del sistema cardinal, que baliza el quadrant nord amb dos cons negres amb els vertex cap a dalt. També es pot passar pel freu Mitjà, entre els Penjats i l´illa Caragolé, però de fer-ho allí, es tindrà molta cura amb la Barqueta, que és una pedra a flor d´aigua, que cal deixar a estribor. Al Nord de l´illa Negre del N. està el baix Enteniment, situat a uns 100 m. al NW de l´illa i amb un metre de sonda i fons de pedra. De nit: Rumb al Freu Gran, deixant el far d´ocultacions dels Penjats per estribor i el dels Porcs per babor. Podrem situar-nos a l´est, a través del far d´Espardell, i simultaneament, marcar el far de Botafoch i el dels Porcs o Pou. obtenint així una situació exacta. Quan ens aproximem al Freu Gran veurem la llum de la torre-baliza del baix d´en Pou i posarem proa cap a ella.
