PLATGES

Es Caló des Mort

Si hi ha alguna cosa que de veritat caracteritza Formentera són les seues platges. La costa de l'illa està sembrada d'algunes de les millors platges d'Europa, tal com ho confirma al gran nombre de turistes que cada estiu vénen a disfrutar de les seues aigües. L'evolució del turisme ha fet possible poder passar tot el dia a la platja sense tenir-ne que sortir: restaurants, hamaques, para-sols, esports aquàtics...i tot el necessari i més per disfrutar del Sol i de l'aigua.

Seguidament es descriuen algunes de les millors platges de l'illa, fàcilment localitzables en el mapa següent:

Illetes
Les platges d'Illetes se situen en el punt més al nod de l'illa i a la vegada el més proper a l'illa d'Espalmador (a escassament 150 m). Són les més visitades pels turistes. S'hi pot arribar fàcilment amb vehicle de motor, però es recomana fer-ho a peu o en bicicleta si es vol disfrutar millor del paisatge i contribuir a la conservació i protecció del medi ambient, lleugerament descuidada degut al continu trànsit de gent. L'extrem nord, però, no és accessible amb vehicle, degut a l'arena i la irregularitat del terreny. La zona d'Illetes és una de les més completes pel que fa a serveis:esports aquàtics -com l'esquí o la vela-, restaurants, quioscs, hamaques, para-sols....tot el que cal per disfrutar d'un dia sencer a la platja. També existeix un servei de trajectes marítims que comunica aquesta zona amb el port de La Savina i amb l'illa d'Espalmador, fet que facilita molt l'accés a altres zones d'interès de l'illa.


Cavall den Borràs

Llevant
Se situen també a la punta nord de l'illa, però en el costat orientat cap a l'est. També és una platja de gran extensió i molt transitada, tot i que, degut a dita longitud, és possible trobar-hi racons més tranquils i solitaris, tot i que no hi falten els restaurants i quioscs. A més, la seua proximitat amb Illetes permet recórrer a peu totes les platges de la zona nord de l'illa.


Platja de Llevant

Cala Saona
Aquesta platja, tot i la reua reduïda extensió -uns 200 m-, és una de les més boniques que es poden visitar. La seua tranquil.litat i bellesa fan que aquesta cala sigui un punt obligat en la ruta de qualsevol turista. També compta alguns quioscs i restaurants on es pot prendre algun refresc mentres es disfruten les meravelloses vistes que ofereix l'illa d'Eivissa, la costa de Punta Pedrera o els penya-segats de Punta Rasa, als quals es pot accedir fàcilment, ja qu només es troben a uns 10 minuts a peu des de la platja.

Migjorn
És una de les més extenses de l'illa: va des de la pujada de La Mola fins la part des Cap de Barbaria. No és tant visitada com les anteriors i, a més, el fet de ser tan gran fa que els visitants estiguin més dispersats. Per aquest motiu és una de les més tranquil.les, tot i que aquest fet no evita que hi hagi alguns restaurants i quioscs al costat mateix de la platja.

Espalmador
Aquesta illa es troba situada a uns 150 m al nord de Formentera. Tot i el seu reduït tamany -3 kilòmetres quadrats-, amaga moltes meravelles. Hi ha dues formes d'arribar-hi: la primera amb el vaixell que realitza el trajecte des del port de Formentera fins Espalmador, passant per Illetes; l'altra possibilitat és passar nedant, sempre que el temps i l'estat de la mar ho permetin, la distància que separa ambdues illes. La platja més coneguda és la Platja de s'Alga, de gran extensió, i considerada port natural degut a la seua forma tancada. La torre de Sa Guardiola -antiga torre de defensa-, ubicada a la part més alta, oberva el pas dels turistes per la costa de l'illa, els quals no han d'oblidar que aquesta és de titularitat privada i com a tal ha de ser respectada.

A més, s'Espalmador s'inclou dins la Reserva Natural de Ses Salines degut a l'interès ecològic de la seva flora i fauna. Per aquest motiu no s'hi pot trobar cap restaurant o establiment similar, ja que hi estan totalment prohibits. Aquest fet, però, fa encara més atractiva la idea de visitar l'illa i les seues platges, que no han estat alterades per la mà de l'home.

Això si, si voleu gaudir del'esperit real de Formentera oblideu-se d'aquests llocs i busqueu un raconet on poder gaudir realment de l'unió entre natura i home, i deixeu-se d'aglomeracions

RESERVA MARINA

Tot i que si no us agrada massa l'aigua no us la recomano una de les visites més entretingudes és conèixer la Reserva Marina.

La Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, creada al maig de 1999 en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears és, després de la Reserva del Migjorn de Mallorca, la segona en extensió de les Balears. Té 13.617 hectàrees marines protegides, que coincideixen pràcticament amb les del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que gestiona la Conselleria de Medi Ambient. La zona de la reserva comprèn des de fons poc profunds i aigües calmades fins a fons circalitorals a més de 60 metres de profunditat. Aquesta àrea natural és de gran valor paisatgístic, biològic i pesquer, i els seus fons estan poblats per una àmplia varietat de comunitats mediterrànies típiques de zones ben conservades.

Les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) són, sens dubte, la comunitat paradigmàtica de la reserva, a causa de la gran extensió que ocupen i del bon estat de conservació. Creixen tant en fons arenosos, els més abundants a la reserva, com de roca, a profunditat variable (fins als 35 metres), i són nombrosos sobretot a la zona dels Freus. D’especial interès són els herbeis superficials que hi ha a diversos punts de la reserva, molt difícils de trobar avui dia arreu d’Europa.

En algunes zones rocoses de poca fondària es desenvolupen comunitats d’algues (Cystoseira spp.) molt interessants des del punt de vista biològic, indicadores d’una excel·lent qualitat de les aigües. També són molt interessants les comunitats de fondària, amb espècies d’aquest mateix gènere (Cystoseira spp.) i altres d’exclusives d’aquests ambients. Altres espècies bentòniques d’interès presents a la reserva són l’alga roja calcària Lithophyllum lichenoides, els mol·luscs Pinna nobilis i Pinna rudis, el crustaci Scyllarides latus, o els equinoderms Ophidiaster ophidianus i Centrostephanus longispinus, entre d’altres. Als hàbitats bentònics de la reserva s’han comptabilitzat 35 comunitats biològiques i 756 espècies.

Les comunitats de peixos de l’àrea estan constituïdes per les espècies pròpies dels ambients litorals mediterranis. Quan es va establir la reserva, la talla dels peixos i l’abundància de certes espècies vulnerables denotaven una pressió pesquera elevada. Això no obstant, algunes de les espècies objectiu de la pesca més apreciades, com els escorballs (Sciaena umbra), els anfosos (Epinephelus marginatus, E. costae, E. caninus), els dèntols (Dentex dentex) o els sards (Diplodus sargus), avui dia s’hi poden observar amb relativa facilitat, i la mida i l’abundància tendeixen a augmentar encara més amb les restriccions de pesca imposades.

Resum regulació d’activitats

ACTIVITAT	RESERVA INTEGRAL	RESTA RESERVA
BUSSEIG	NO PERMÈS	PERMÈS AMB AUTORITZACIÓ (col·lectiu, individual)
PESCA SUBMARINA	NO PERMESA
PESCA ARROSSEGAMENT, I PESCA D'ENCERCLAMENT	NO PERMESA
PESCA ARTS MENORS	NO PERMESA	PERMÈS AMB AUTORITZACIÓ
PESCA RECREATIVA	NO PERMÈSA	PERMESA excepte a la zona de veda temporal
ANCORATGE	NO PERMÈS	PERMÈS
COMPETICIONS PESCA	NO PERMESES

Un dels principals atractius de Formentera són els seus CAMINS, els quals ens permeten arribar als racons més bells de l'illa. El més interessant és possiblement el Camí de sa Pujada, també conegut com a Camí Romà. Es tracta del tram final de l'antic camí de la Mola, que anava de Sant Francesc Xavier fins a la vénda des Monestir.

El Camí vell de la Mola es pot iniciar a Sant Francesc, però el tram final, és a dir, el Camí de sa Pujada, s'agafa des des Caló, seguint les senyalitzacions. Sa Pujada, un recorregut de només 1.500 metres sense cap dificultat, es realitza aproximadament en una hora i ofereix vistes panoràmiques sobre l'illa, vorejant els espectaculars penya-segats del Racó de sa pujada i travessant un frondós bosc de pinar. Ens dies clars es veu també el perfil de l'illa d'Eivissa i dels illots des Vedrà i es Vedranell.

El camí, restaurat i declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument, conserva en algunes zones restes de l'antic empedrat, així com dues coves i diversos punts d'interès, entre els quals destaquen, a més dels miradors, "les petjades del diable", l'antiga pedrera de marès i la creu gravada al sòl rocós.

MUSEU ETNOLÒGIC DE FORMENTERA

El Museu d'Etnografia de Formentera, ubicat al centre de Sant Francesc Xavier, exposa de forma permanent una mostra de les eines i utensilis tradicionals emprats pels formenterers.

L'exposició dóna a conèixer les eines del camp amb les quals els pagesos treballaven la terra, eines i utensilis d'altres oficis tradicionals com el de pescador, o els relacionats amb la producció de sal a les salines.

També mostra altres objectes originals de valor etnogràfic, maquetes, mobiliari i vestits antics.

Més informació:

Museu d'Etnografia de Formentera

Carrer Jaume I, s/n

07860 Sant Francesc Xavier

Formentera

Tel. 971 32 26 70

E-mail: meef@cief.es

Entrada gratuïta

Horari d'estiu: Dilluns a divendres: 10:00 a 14:00 h i 18:00 a 20:00 h. Dissabtes: 10:00 a 14:00 h. Diumenges i festius: Tancat

Horari d'hivern: Dilluns a dissabte: 10:00 a 14:00 h. Diumenges i festius: Tancat

JACIMENTS PREHISTÒRICS A FORMENTERA

L'illa de Formentera és rica en jaciments prehistòrics, essent el més important i ben conservat el sepulcre megalític de ca na Costa. Aquest monument funerari, construït entre l'any 1900 i 1600 aC, confirma l'existència d'una població estable i organitzada als inicis de l'Edat de Bronze, uns mil anys abans que els Fenicis si instal.lessin. El recinte, d'una gran qualitat arquitectònica, està format per una cambra sepulcral, un corredor d'accés i una complexa estructura exterior de contraforts concèntrics. Es troba situat a uns cinc metres sobre el nivell del mar, vora s'Estany Pudent, i s'hi accedeix des de la carretera des Pujols al port de la Savina. El monument està protegit per una estructura de ferro però es pot visitar des de l'exterior a qualsevol hora del dia.

Altres restes de la primera meitat del II mil·lenni abans de Crist que es poden visitar a Formentera són els jaciments megalítics del Cap de Barbaria: el cercle, l'establiment i les cabanes. Aquests tres assentaments megalítics, coneguts científicament com Cap de Barbaria I, Cap de Barbaria II i Cap de Barbaria III, es troben molt derruïts però així i tot ofereixen informació valuosa sobre els primers pobladors de l'illa. Són accessibles fàcilment des de la carretera que va de Sant Francesc al Cap de Barbaria.

La Cova des Riuets, la muralla megalítica de sa Cala i la Cova des Fum, situades les tres a la Mola, també són assentaments de la mateixa època prehistòrica, però són de difícil accés, especialment les coves, que es troben dins dels penya-segats de la península de la Mola.

TORRES DE DEFENSA

Passejant pel litoral formenterer es poden visitar cinc torres de defensa construïdes durant el segle XVIII que servien per vigilar la costa i per protegir-se de les incursions pirates.

Formen part d'una xarxa de torres que permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa.

Per comunicar-se entre torre i torre, de dia s'utilitzava el fum i de nit, el foc.

La torre de sa Guardiola, restaurada fa uns anys pel Consell d'Eivissa i Formentera, és la més antiga. Es troba situada a l'illa de s'Espalmador i va ser construïda entre 1749 i 1750.

Posteriorment es construïren les torres de sa Punta Prima, la de la Gavina, la des Garroveret al Cap de Barbaria i la des Pi des Català, que ja foren preparades per incorporar peces d'artilleria i així servir no tan sols com a torres de vigilància sinó també com a torres de defensa activa, tot i que finalment només s'instal·laren peces d'artilleria, procedents de l'església de Sant Francesc Xavier, a la torre des Cap de Barbaria i la torre des Pi des Català.

Aquest sistema defensiu garantí la seguretat de la població, contribuint a consolidar el procés de repoblament de Formentera iniciat a finals del segle XVII.

Llistat de Torres de defensa de Formentera

• Torre de sa Guardiola a l'illa de s'Espalmador
• Torre de sa Punta Prima
• Torre de la Gavina
• Torre des Garroveret al Cap de Barbaria
• Torre des Pi des Català

Fira artesana de la Mola

El mercat hippie que se celebra al Pilar de la Mola és una cita obligada per als artesans de Formentera i un dels principals atractius turístics d'aquesta població, situada a l'extrem sud, a la part més alta de l'illa.

Tots els dimecres i diumenges, des de juny a octubre, a partir de les 16:00 h i fins a les 21:00 h, la Fira de la Mola acull tallers on els creadors treballen amb diferents materials com ara la fusta, la plata, la pedra... a més de paradetes on es poden adquirir objectes d'artesania molt diversos i de gran qualitat. Sovint també s'hi ofereixen actuacions musicals en directe.

Al mercat es reuneixen els artesans veterans que s'instal·laren a Formentera amb el moviment hippie dels anys 60, tot cercant la pau i la llibertat de l'illa, i també els joves artesans que arriben cada estiu a la població més tranquil·la de Formentera, seguint les passes dels hippies establerts. Aquests joves se situen normalment en les immediacions del mercat, a l'espera de poder contractar una parada estable dins la zona comú d'exposició.

A pocs metres de la Fira s'hi troba el taller i botiga del joier Majoral, que va començar a comercialitzar les seves creacions en aquest mercat hippie. Es pot trobar àmplia informació sobre Majoral a www.majoral.com

D'altres artesans formenterers també ofereixen les seves creacions a través de la xarxa, com ara Jaume Mateu que treballa amb ceràmica, i Frank i Quim, que creen escultures i objectes diversos a partir d'arrels de ginebró i savina recollides als boscos de Formentera.

ES FREUS

Es Freus (entre Eivissa i Formentera) Es Freus, son el pas obligat per creuar entre Eivissa i Formentera. A aquest estret que creuem per arribar al port d´Eivissa, si venim de ponent, o per arribar a La Savina, si venim del nord, rumb a Formentera. Als mesos d´estiu el trànsit per aquesta zona, per aquesta serie d´illots que separen i al mateix temps uneixen les illes de Eivissa i Formentera, és continu. Una veritable fila de velers i motores emprenen, a diari, el camí que les porta a la bella platja d´Espalmador, o a qualsevol altre punt de la costa de Formentera, per tornar aquan s´amaga el sol, sense comptar tots els que atravessen Es Freus en la seva navegació, dirigint-se cap a la costa alacantina. Pels corrents, d´irregular direcció i intensitat, al ser zona oberta als vents predominants del lloc, és a dir, del primer, tercer i quart quadrant fa que constituexin un conjunt certament perillòs, que convé conèixer a fons per evitar qualsevol tipus de perill, tant de dia com de nit. Per tot quant s'ha de saber d´aquest delicat pas, el Capità de Marina Mercant: D. Juan B. Costa (natural de Formentera), ens detalla, amb autoritat, cada punt confictiu, cada pedra perillosa, cada llum indicativa.

En realitat, existeixen tres Freus:

Freu gran: És el pas entre l´Illa dels Penjats, la més meridional d´ Eivissa, i la dels Porcs o Pou, las més septentrional de Formentera, cadascuna amb el seu far. Entre les puntes d´aquestes illes, el canal té menys d´una milla d´amplada, i el seu fons és molt variable, entre 6,1 i8,3 metres de sonda. Aquesta zona de fons reduits està compresa dins d´una faixa relativament estreta d´uns 250 metres, a la seva major amplada i que, a forma de cordillera, s´exten de far a far, una mica aLlevant de la linea que els uneix formant la barra del Freu. Dins de la zona, i a 0,4 milles al 346º del far de la illa dels Porcs o Pou, hi ha una torrebalisa amb llum que marca el baix d´en Pou, amb 6,1 metres de sonda. Aquesta balisa és una cardinal nord, o sigui, la seva marca de tope són dos cons superposats amb els vertex cap a dalt, i la seva llum és llampant, Ct 1s 4 milles. A la bara domina el fons de pedra, amb algunes taques d´algues o de sorra. Passant a fons més grans de 15 metres, domina l´alga més que la sorra, i és excepcional trobar pedra. Sol haver-hi, a aquest Freu, així com als altres, corrents cap a Ponent o Llevant, depenent de la persistència del vent, de prou intensitat, i no subjectes a cap norma fixa. Amb els temporals són més forts, i generalment, en contra del vent dominant, trencant amb molta força la mar a tota la la extensió dels Freus, fent molt perillosa la navegació tant a embarcacions petites, que no poden governar per les piràmides d´aigüa i es veuen inundades, com les més grans, que al baixar la marea, es veuen exposades a tocar el fons.

Freu Mitjà: És el pas entre la punta nord de l´illa dels Penjats, i la sur de l´illot Caragolé, al sur de la Punta Portas. Aquest freu s´ha anat omplint de sorra, trobant una sonda màxima de 4 metres. No és aconsellable el pas per aqui si no és amb bon temps i de dia. S´ha de tenir especial cura amb l´escoll de La Barqueta, situat al WSW de l´illa Caragolé, pedra que es cobreix i descobreix, sent perillosa per la seva navegació. Freu Petit: És el pas format entre la Punta Portas, al Nord, i l´illa Caragolé, al sur. És navegable només en calma i per embarcacions molt petites. Per el pas des Freus anem a considerar dos casos: Venint de l´oest: De dia: Quan ens aproximem als Freus, venint de l´oest, haurem reconegut perfectament l´illot d´Es Vedrà, impressionant massís dividit en dos al seu punt més alt. Cap a l´Est tindrem la serra de Montes de Ibiza i cap al NE apareixeran una sèrie de punts que casi es confonen amb l´horitzó, i a mesura que ens anem acostant, podrem identificar-los un a un. Per estribor tindrem la costa de Formentera, que acaba a la part sur amb el Cap de Barbaria. Com hem llegit abans, hi ha dos Freus navegables, però, per seguretat, recomanam només navegar per Freu Gran. El primer que trobarem, per estribor, serà la torre d´Espalmador, que es reconeix perfectament, i per la banda de babor tindrem el Cap Falcó, penya-segat i de figura inconfusible. Deixant la torre d´Espalmador oberta per estribor un parell de quartes, recalarem sense dificultat al Freu Gran, reconeixent els fars que el delimiten; al nord de l´illa dels Penjats, amb torre a bandes blanques i negres, i al sud el de l´illa dels porcs o Pou que, amb Torre blanca amb dos bandes negres. Al centre hi ha una torre que balisa el baix d´en Pou que, com hem dit, balisa el quadrant nord, lo que significa que s´ha de passar al nord de la mateixa. Així i tot, les embarcacions recreatives es preferible que naveguin pròximes als fars per evitar el fluxe de la navegació, que es de gran intensitat als mesos d´estiu. Si es vol passar epl freu Mitjà, caldrà fer-ho entre els illots Caragolé i dels Penjats i les Illes Negres. Es tindrà molta cura amb la pedra La Barqueta, que està a flor d´aigua i que tindrà que deixar per babor, així com el baix Enteniment, que està situat a uns 100 metres al NW de l´illa Negra del N, es de pedra i té un metre d´aigua. La deixarem a estribor.

De nit: El navegant que recali als Freus de nit, si no està acostumat a la navegació nocturna, es sorpendrà per les moltes llums que hi ha, que li semblaràn totes iguals. Aqui és on es medeix el bon navegant, ja que haurà de reconeixer-las una a una, amb l´ajut del llibre de fars, que sempre tindrà a mà, assegurant-se bé de si té que deixar-les per babor o estribor. D´estribor a babor es veuràn les següents llums: Far de La Savina: Gp D(4)B 16s. 7 M.(Grup de 4 llums blancs cada 16 segons, amb un abast de 7 milles). Baliza de Castaví: cardinal W D(9)B 15 s. 4M. Far d'en Pou o Porcs: Gp D(3+1)B 20s. 11 M. Far d´ Espardell; Gp D(3)B 7,5s. 4 M. Torre-baliza del baix d'en Pou, en el Freu Gran: Ct 1s 4 M. (centelleante cada segundo). Far dels Penjats: Gp Oc (1+2)B 14s. 12 M. (grups d´ ocultacions). No és extrany si el navegant poc experimentat s´espanta al veure tantes llums, però lo millor en aquests casos, es escollir les que interessen, comprovant les seves característiques una vegada i una altra, un cop segurs, modificar el rumb per passar amb seguretat. Aprofitant que els fars d´en Pou i dels Penjats tenen més abast, els veurem abans i podrem portar un per cada amura perque, de seguida que apareixi la torre-baliza del baix den Pou, no tinguem cap dificultat en emproar al Freu Gran.

El baix dels Penjats, situat al sud de la Negra del S., encara figura balizat a totes les cartes i llibres de fars, però ja no existeix la boia. Hi ha una sonda de 4,5 metres que, per als vaixells recreatius, no representa cap perill. Si venint de l´oest no es volen passar els Freus, es pot recalar al Port de La Savina, a Formentera, o bé fondejar a Illetes o a Espalmador. Pas del Freus venint de l´Est: De dia: Si hem recalat a Tagomago i anem rumb als Freus, en un dia clar, tan sols veurem La Mola de Formentera, per babor, i part de la costa d´Eivissa, per estribor. A mesura que anem apropant-nos, veurem per babor l´illa d´Espardell per després aparéixer, per la proa, la prolongació de la Costa d´Eivissa, acabant amb el Puig Corb Marí. Segons ens anem apropant, apareixerà per babor la torre de Sa Guardiola, a l´illa d´Espalmador. Després aniorem veient l´illa dels Penjats, amb el seu far, i Es Vedrà al fons. Al nord de l´illa d´Espalmador està l´illa dels Porcs, amb el seu far de torre blanca. Entre els dos fars es troba el Freu Gran, i el baix d´en Pou, balizat per una torre baliza del sistema cardinal, que baliza el quadrant nord amb dos cons negres amb els vertex cap a dalt. També es pot passar pel freu Mitjà, entre els Penjats i l´illa Caragolé, però de fer-ho allí, es tindrà molta cura amb la Barqueta, que és una pedra a flor d´aigua, que cal deixar a estribor. Al Nord de l´illa Negre del N. està el baix Enteniment, situat a uns 100 m. al NW de l´illa i amb un metre de sonda i fons de pedra. De nit: Rumb al Freu Gran, deixant el far d´ocultacions dels Penjats per estribor i el dels Porcs per babor. Podrem situar-nos a l´est, a través del far d´Espardell, i simultaneament, marcar el far de Botafoch i el dels Porcs o Pou. obtenint així una situació exacta. Quan ens aproximem al Freu Gran veurem la llum de la torre-baliza del baix d´en Pou i posarem proa cap a ella.