FORMENTERA . . . Un paradís al costat de casa

SÓC UN DEIXAT

2010-08-24T12:25:00.005+02:00

Perdoneu, durant un any he estat desaperagut , no he fet ni una sola actualització del bloc, però tenia un bon motiu.

Ja tenim un nou apassionat de l'illa de Formentera o més si no el que intentarà el pare durant els propers anys, és a dir a partir d'ara totes les informacions que us donaven tindràn un component més, un component més familiar i és per aixó que obriré una nova zona d'articles que és dirà "en família" i anirà dirigit a que fer i no fer quan estas en família a l'illa de Formentera.

Molts records a tots, i penseu que ja estic creant varies noves entrades pel bloc fins molt aviat de part de tots tres.

ESCANDINAUS A FORMENTERA

2010-08-24T11:07:00.007+02:00

Primer de tot i abans de res m'agradaria donar les gràcies a Macià Riutort de la Universitat Rovira i Virgili per haver visitat el meu humil blog i en segon lloc per haver-m'he fet arribar nova informació sobre la història de Formentera, i l'aparició del poble Norueg a la petita de les pitiuses. Aquí us en deixo un breu fragment....

.......

Expedició de pelegrinatge a Terra Santa de Sigurðr I Magnússon Jórsalafari (1103-1130)

Itinerari de l'expedició.

· 1107 Sortida de Noruega. Hivern de 1107-1108

· Primer hivern de l'expedició a Anglaterra

· Primavera del 1108 Costes de Valland (França)

· Tardor/hivern del 1108 Arribada a Galizuland (Galícia)

· Primavera del 1109 Navega al llarg de la costa portuguesa.

· 1ª batalla amb víkingar (pirates norrens o sarraïns) 1109 Conquesta de Sintré (Sintra, Portugal).

· 2ª batalla 1109 Conquesta de Lizibón (Lisboa, Portugal).

· 3ª batalla 1109 Conquesta d'Alkasse (Alcácer do Sal, Portugal).

· 4ª batalla 1109 Arribada a Nǫrvasund (Estret de Gibraltar).

· 5ª batalla amb víkingar (viquings norrens o bé pirates sarraïns) 1109 Conquesta de Forminterra (Formentera, Països Catalans).

· 6ª batalla 1109 Incursió a Íviza (Eivissa, Països Catalans).

· 7ª batalla 1109 Incursió a Manork (Menorca, Països Catalans).

· 8ª batalla 1109 Arribada a Sikiley (Sicília). Fi de l'episodi.

Per una informació molt més detallada no deixeu de visitar la web del nostre company Macià.

http://www.tinet.cat/~mrr/Articles/Forminterra/forminterra.html

AGOST 2008 AMICS PARTY

2009-01-10T16:40:00.001+01:00

AGOST 2008 AMICS PARTY PART I

2009-01-10T16:35:00.002+01:00

AGOST 2008 AMICS PARTY PART II

2009-01-08T20:31:00.002+01:00

AGOST 2008 AMICS PARTY PART III

2009-01-08T20:23:00.006+01:00

AGOST 2008 AMICS PARTY PART IV

2009-01-08T20:09:00.009+01:00

UN DIA QUALSEVOL A L'ILLA MÀGICA

2008-07-10T15:35:00.003+02:00

VOLTA A L'ILLA NEDANT

2008-07-08T12:42:00.004+02:00

La “IX Volta a Formentera” nedant contra la fibrosi quística.

Si t'agrada nedar no et pot perdre aquest esdeveniment, si no tens equip et pots posar en contacte amb ells i solen haver-hi plaçes una jornada espectacular.

LLOC I DATES DE REALITZACIÓ:4,5,i 6 de juliol de 2008 , Illa de Formentera .
PRINCIPALS PATROCINADORS: Govern Balear, Ajuntament de Formentera, Consell de Mallorca, Parc Natural de Ses Salines, Fundación para la promoción del Turismo de Ibiza y Formentera, S´Institut, Sa Nostra, ....

1. ASPECTES TÈCNICS

Es tracta de fer la volta a l’illa nedant per equips, cada un d’ells format per uns 10 a 20 nedadors que es rellevaran entre ells fins completar cada una de les etapes, un total de 3. - El temps de cada relleu variarà en funció de la condició física de cada nedador, de l’estat de la mar o de les ordres de l’organització, que és qui té la darrera paraula.
Tots els nedadors hauran de seguir al peu de la lletra les indicacions de l’equip d’organització, en el qual hi ha metges, infermers, socorristes, patrons, piragüistes, que vetllaran en tot moment per la seguretat de tots els participants a la mar.
El Capità Jack serà l’embarcació que transportarà tots els equips i part de l’organització per mar. Les piragües, motos aquàtiques i pneumàtiques s’encarregaran de realitzar els relleus dels participants entre el punt de relleu en el mar i el Capità Jack.

- El recorregut previst serà:

1° ETAPA » ES CAVALL D’EN BORRÀS » ES COPINAR
2° ETAPA » ES COPINAR » ES PUJOLS
3° ETAPA » ES PUJOLS » PORT DE LA SAVINA -
En cas de no poder realitzar el recorregut previst es faria d’alternatiu:
1° ETAPA » ES PUJOLS » ES CA MARÍ
2° ETAPA » ES CA MARÍ » PORT DE LA SAVINA
3° ETAPA » ES CAVALL D’EN BORRÀS » ES PUJOLS

vols més info.. a RESPIRALIA

VIATGE A ES VEDRÀ

2008-07-07T21:06:00.008+02:00

Ens hem llevat avui al matí i em decidit anar fer una excursió a Es Vedrà un illot impresionant de més de 300 mt d'alçada i el més petitó Es Vedranell d'uns 128 metres aproximadament, navegar al costat seu fa que et sentis com la cosa més petita del mòn, és impresionant. A més l'illot té una gran colònia d'aus marines com poden ser gavines i corbs marins, a més d'uns fons submarins impresionants per la seva riquesa en flora i fauna. Hem de saber que en alguns punts els seus penyasegats baixen fins a més de 60 metres de profunditat; per la seva banda oest i aproximadament a un quilometre és troba un escull que comença als voltants dels 35 metres de profunditat i on la quantitat de fauna marina que si pot trobar és impresionant. ( Anfosos de grans dimensions, dentons, gats,...) És una escapada que si podeu no us l'heu de deixar perdre, això si necessites una barqueta per poder-hi anar ja que des de Formentera hi han entre 30 i 50 min, en canvi des de Eivissa està relativament aprop. DISFRUTEU DE LES IMATGES!!!!!!!!!!!!!!!!!!! COORDENADES.

38º 51' 59,20" N 1º 11' 46,09" E

Eivissaweb

FAUNA MARINA

2008-07-04T11:59:00.004+02:00

2008-07-04T10:10:00.009+02:00

Per desplaçar-vos per dins l'illa hi ha gran quantitat d'empreses que lloguen vehicles, cotxes motos,.... però si voleu viure realment l'esperit de formentera, no en tingueu cap dubte.... BICICLETA

Enllaços d'interés a companyies aèrees (destí Eivissa)

Enllaços d'interés a companyies marítimes (destí Eivissa i Formentera)

Transport Públic

Formentera, tot i el seu reduit tamany i les seves curtes distàncies, disposa de transport públic tot l´any, especialment a l´estiu, quan el volum de turistes és més gran.

Transport terrestre:

Autobusos:

Autocares Paya: +34 971 32 31 81

Taxi:

Es Pujols: +34 971 32 80 16
Port de la Sabina: +34 971 32 20 02
Sant Francesc: +34 971 32 20 16
Radio Taxi: +34 971 32 23 42

Taxi Nàutic:

www.golfinoyates.com
www.salaoformentera.com

Oficina de Turisme de Formentera:

Port de La Savina
07870 Formentera
Telf: 971 32 20 57
Fax: 971 32 28 25
promocio@cief.es

2008-07-04T09:25:00.002+02:00

2008-07-04T09:18:00.003+02:00

PLATGES

2008-07-03T10:28:00.004+02:00

Es Caló des Mort

Si hi ha alguna cosa que de veritat caracteritza Formentera són les seues platges. La costa de l'illa està sembrada d'algunes de les millors platges d'Europa, tal com ho confirma al gran nombre de turistes que cada estiu vénen a disfrutar de les seues aigües. L'evolució del turisme ha fet possible poder passar tot el dia a la platja sense tenir-ne que sortir: restaurants, hamaques, para-sols, esports aquàtics...i tot el necessari i més per disfrutar del Sol i de l'aigua.

Seguidament es descriuen algunes de les millors platges de l'illa, fàcilment localitzables en el mapa següent:

Illetes
Les platges d'Illetes se situen en el punt més al nod de l'illa i a la vegada el més proper a l'illa d'Espalmador (a escassament 150 m). Són les més visitades pels turistes. S'hi pot arribar fàcilment amb vehicle de motor, però es recomana fer-ho a peu o en bicicleta si es vol disfrutar millor del paisatge i contribuir a la conservació i protecció del medi ambient, lleugerament descuidada degut al continu trànsit de gent. L'extrem nord, però, no és accessible amb vehicle, degut a l'arena i la irregularitat del terreny. La zona d'Illetes és una de les més completes pel que fa a serveis:esports aquàtics -com l'esquí o la vela-, restaurants, quioscs, hamaques, para-sols....tot el que cal per disfrutar d'un dia sencer a la platja. També existeix un servei de trajectes marítims que comunica aquesta zona amb el port de La Savina i amb l'illa d'Espalmador, fet que facilita molt l'accés a altres zones d'interès de l'illa.

Cavall den Borràs

Llevant
Se situen també a la punta nord de l'illa, però en el costat orientat cap a l'est. També és una platja de gran extensió i molt transitada, tot i que, degut a dita longitud, és possible trobar-hi racons més tranquils i solitaris, tot i que no hi falten els restaurants i quioscs. A més, la seua proximitat amb Illetes permet recórrer a peu totes les platges de la zona nord de l'illa.

Platja de Llevant

Cala Saona
Aquesta platja, tot i la reua reduïda extensió -uns 200 m-, és una de les més boniques que es poden visitar. La seua tranquil.litat i bellesa fan que aquesta cala sigui un punt obligat en la ruta de qualsevol turista. També compta alguns quioscs i restaurants on es pot prendre algun refresc mentres es disfruten les meravelloses vistes que ofereix l'illa d'Eivissa, la costa de Punta Pedrera o els penya-segats de Punta Rasa, als quals es pot accedir fàcilment, ja qu només es troben a uns 10 minuts a peu des de la platja.

Migjorn
És una de les més extenses de l'illa: va des de la pujada de La Mola fins la part des Cap de Barbaria. No és tant visitada com les anteriors i, a més, el fet de ser tan gran fa que els visitants estiguin més dispersats. Per aquest motiu és una de les més tranquil.les, tot i que aquest fet no evita que hi hagi alguns restaurants i quioscs al costat mateix de la platja.

Espalmador
Aquesta illa es troba situada a uns 150 m al nord de Formentera. Tot i el seu reduït tamany -3 kilòmetres quadrats-, amaga moltes meravelles. Hi ha dues formes d'arribar-hi: la primera amb el vaixell que realitza el trajecte des del port de Formentera fins Espalmador, passant per Illetes; l'altra possibilitat és passar nedant, sempre que el temps i l'estat de la mar ho permetin, la distància que separa ambdues illes. La platja més coneguda és la Platja de s'Alga, de gran extensió, i considerada port natural degut a la seua forma tancada. La torre de Sa Guardiola -antiga torre de defensa-, ubicada a la part més alta, oberva el pas dels turistes per la costa de l'illa, els quals no han d'oblidar que aquesta és de titularitat privada i com a tal ha de ser respectada.

A més, s'Espalmador s'inclou dins la Reserva Natural de Ses Salines degut a l'interès ecològic de la seva flora i fauna. Per aquest motiu no s'hi pot trobar cap restaurant o establiment similar, ja que hi estan totalment prohibits. Aquest fet, però, fa encara més atractiva la idea de visitar l'illa i les seues platges, que no han estat alterades per la mà de l'home.

Això si, si voleu gaudir del'esperit real de Formentera oblideu-se d'aquests llocs i busqueu un raconet on poder gaudir realment de l'unió entre natura i home, i deixeu-se d'aglomeracions

RESERVA MARINA

2008-07-03T10:15:00.006+02:00

Tot i que si no us agrada massa l'aigua no us la recomano una de les visites més entretingudes és conèixer la Reserva Marina.

La Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, creada al maig de 1999 en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears és, després de la Reserva del Migjorn de Mallorca, la segona en extensió de les Balears. Té 13.617 hectàrees marines protegides, que coincideixen pràcticament amb les del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que gestiona la Conselleria de Medi Ambient. La zona de la reserva comprèn des de fons poc profunds i aigües calmades fins a fons circalitorals a més de 60 metres de profunditat. Aquesta àrea natural és de gran valor paisatgístic, biològic i pesquer, i els seus fons estan poblats per una àmplia varietat de comunitats mediterrànies típiques de zones ben conservades.

Les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) són, sens dubte, la comunitat paradigmàtica de la reserva, a causa de la gran extensió que ocupen i del bon estat de conservació. Creixen tant en fons arenosos, els més abundants a la reserva, com de roca, a profunditat variable (fins als 35 metres), i són nombrosos sobretot a la zona dels Freus. D’especial interès són els herbeis superficials que hi ha a diversos punts de la reserva, molt difícils de trobar avui dia arreu d’Europa.

En algunes zones rocoses de poca fondària es desenvolupen comunitats d’algues (Cystoseira spp.) molt interessants des del punt de vista biològic, indicadores d’una excel·lent qualitat de les aigües. També són molt interessants les comunitats de fondària, amb espècies d’aquest mateix gènere (Cystoseira spp.) i altres d’exclusives d’aquests ambients. Altres espècies bentòniques d’interès presents a la reserva són l’alga roja calcària Lithophyllum lichenoides, els mol·luscs Pinna nobilis i Pinna rudis, el crustaci Scyllarides latus, o els equinoderms Ophidiaster ophidianus i Centrostephanus longispinus, entre d’altres. Als hàbitats bentònics de la reserva s’han comptabilitzat 35 comunitats biològiques i 756 espècies.

Les comunitats de peixos de l’àrea estan constituïdes per les espècies pròpies dels ambients litorals mediterranis. Quan es va establir la reserva, la talla dels peixos i l’abundància de certes espècies vulnerables denotaven una pressió pesquera elevada. Això no obstant, algunes de les espècies objectiu de la pesca més apreciades, com els escorballs (Sciaena umbra), els anfosos (Epinephelus marginatus, E. costae, E. caninus), els dèntols (Dentex dentex) o els sards (Diplodus sargus), avui dia s’hi poden observar amb relativa facilitat, i la mida i l’abundància tendeixen a augmentar encara més amb les restriccions de pesca imposades.

Resum regulació d’activitats

ACTIVITAT	RESERVA INTEGRAL	RESTA RESERVA
BUSSEIG	NO PERMÈS	PERMÈS AMB AUTORITZACIÓ (col·lectiu, individual)
PESCA SUBMARINA	NO PERMESA
PESCA ARROSSEGAMENT, I PESCA D'ENCERCLAMENT	NO PERMESA
PESCA ARTS MENORS	NO PERMESA	PERMÈS AMB AUTORITZACIÓ
PESCA RECREATIVA	NO PERMÈSA	PERMESA excepte a la zona de veda temporal
ANCORATGE	NO PERMÈS	PERMÈS
COMPETICIONS PESCA	NO PERMESES

2008-07-03T10:11:00.002+02:00

Un dels principals atractius de Formentera són els seus CAMINS, els quals ens permeten arribar als racons més bells de l'illa. El més interessant és possiblement el Camí de sa Pujada, també conegut com a Camí Romà. Es tracta del tram final de l'antic camí de la Mola, que anava de Sant Francesc Xavier fins a la vénda des Monestir.

El Camí vell de la Mola es pot iniciar a Sant Francesc, però el tram final, és a dir, el Camí de sa Pujada, s'agafa des des Caló, seguint les senyalitzacions. Sa Pujada, un recorregut de només 1.500 metres sense cap dificultat, es realitza aproximadament en una hora i ofereix vistes panoràmiques sobre l'illa, vorejant els espectaculars penya-segats del Racó de sa pujada i travessant un frondós bosc de pinar. Ens dies clars es veu també el perfil de l'illa d'Eivissa i dels illots des Vedrà i es Vedranell.

El camí, restaurat i declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument, conserva en algunes zones restes de l'antic empedrat, així com dues coves i diversos punts d'interès, entre els quals destaquen, a més dels miradors, "les petjades del diable", l'antiga pedrera de marès i la creu gravada al sòl rocós.

MUSEU ETNOLÒGIC DE FORMENTERA

2008-07-03T10:06:00.002+02:00

El Museu d'Etnografia de Formentera, ubicat al centre de Sant Francesc Xavier, exposa de forma permanent una mostra de les eines i utensilis tradicionals emprats pels formenterers.

L'exposició dóna a conèixer les eines del camp amb les quals els pagesos treballaven la terra, eines i utensilis d'altres oficis tradicionals com el de pescador, o els relacionats amb la producció de sal a les salines.

També mostra altres objectes originals de valor etnogràfic, maquetes, mobiliari i vestits antics.

Més informació:

Museu d'Etnografia de Formentera

Carrer Jaume I, s/n

07860 Sant Francesc Xavier

Formentera

Tel. 971 32 26 70

E-mail: meef@cief.es

Entrada gratuïta

Horari d'estiu: Dilluns a divendres: 10:00 a 14:00 h i 18:00 a 20:00 h. Dissabtes: 10:00 a 14:00 h. Diumenges i festius: Tancat

Horari d'hivern: Dilluns a dissabte: 10:00 a 14:00 h. Diumenges i festius: Tancat

JACIMENTS PREHISTÒRICS A FORMENTERA

2008-07-03T10:00:00.003+02:00

L'illa de Formentera és rica en jaciments prehistòrics, essent el més important i ben conservat el sepulcre megalític de ca na Costa. Aquest monument funerari, construït entre l'any 1900 i 1600 aC, confirma l'existència d'una població estable i organitzada als inicis de l'Edat de Bronze, uns mil anys abans que els Fenicis si instal.lessin. El recinte, d'una gran qualitat arquitectònica, està format per una cambra sepulcral, un corredor d'accés i una complexa estructura exterior de contraforts concèntrics. Es troba situat a uns cinc metres sobre el nivell del mar, vora s'Estany Pudent, i s'hi accedeix des de la carretera des Pujols al port de la Savina. El monument està protegit per una estructura de ferro però es pot visitar des de l'exterior a qualsevol hora del dia.

Altres restes de la primera meitat del II mil·lenni abans de Crist que es poden visitar a Formentera són els jaciments megalítics del Cap de Barbaria: el cercle, l'establiment i les cabanes. Aquests tres assentaments megalítics, coneguts científicament com Cap de Barbaria I, Cap de Barbaria II i Cap de Barbaria III, es troben molt derruïts però així i tot ofereixen informació valuosa sobre els primers pobladors de l'illa. Són accessibles fàcilment des de la carretera que va de Sant Francesc al Cap de Barbaria.

La Cova des Riuets, la muralla megalítica de sa Cala i la Cova des Fum, situades les tres a la Mola, també són assentaments de la mateixa època prehistòrica, però són de difícil accés, especialment les coves, que es troben dins dels penya-segats de la península de la Mola.

TORRES DE DEFENSA

2008-07-03T09:57:00.001+02:00

Passejant pel litoral formenterer es poden visitar cinc torres de defensa construïdes durant el segle XVIII que servien per vigilar la costa i per protegir-se de les incursions pirates.

Formen part d'una xarxa de torres que permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa.

Per comunicar-se entre torre i torre, de dia s'utilitzava el fum i de nit, el foc.

La torre de sa Guardiola, restaurada fa uns anys pel Consell d'Eivissa i Formentera, és la més antiga. Es troba situada a l'illa de s'Espalmador i va ser construïda entre 1749 i 1750.

Posteriorment es construïren les torres de sa Punta Prima, la de la Gavina, la des Garroveret al Cap de Barbaria i la des Pi des Català, que ja foren preparades per incorporar peces d'artilleria i així servir no tan sols com a torres de vigilància sinó també com a torres de defensa activa, tot i que finalment només s'instal·laren peces d'artilleria, procedents de l'església de Sant Francesc Xavier, a la torre des Cap de Barbaria i la torre des Pi des Català.

Aquest sistema defensiu garantí la seguretat de la població, contribuint a consolidar el procés de repoblament de Formentera iniciat a finals del segle XVII.

Llistat de Torres de defensa de Formentera

Torre de sa Guardiola a l'illa de s'Espalmador
Torre de sa Punta Prima
Torre de la Gavina
Torre des Garroveret al Cap de Barbaria
Torre des Pi des Català

2008-07-03T09:53:00.003+02:00

Fira artesana de la Mola

El mercat hippie que se celebra al Pilar de la Mola és una cita obligada per als artesans de Formentera i un dels principals atractius turístics d'aquesta població, situada a l'extrem sud, a la part més alta de l'illa.

Tots els dimecres i diumenges, des de juny a octubre, a partir de les 16:00 h i fins a les 21:00 h, la Fira de la Mola acull tallers on els creadors treballen amb diferents materials com ara la fusta, la plata, la pedra... a més de paradetes on es poden adquirir objectes d'artesania molt diversos i de gran qualitat. Sovint també s'hi ofereixen actuacions musicals en directe.

Al mercat es reuneixen els artesans veterans que s'instal·laren a Formentera amb el moviment hippie dels anys 60, tot cercant la pau i la llibertat de l'illa, i també els joves artesans que arriben cada estiu a la població més tranquil·la de Formentera, seguint les passes dels hippies establerts. Aquests joves se situen normalment en les immediacions del mercat, a l'espera de poder contractar una parada estable dins la zona comú d'exposició.

A pocs metres de la Fira s'hi troba el taller i botiga del joier Majoral, que va començar a comercialitzar les seves creacions en aquest mercat hippie. Es pot trobar àmplia informació sobre Majoral a www.majoral.com

D'altres artesans formenterers també ofereixen les seves creacions a través de la xarxa, com ara Jaume Mateu que treballa amb ceràmica, i Frank i Quim, que creen escultures i objectes diversos a partir d'arrels de ginebró i savina recollides als boscos de Formentera.

ES FREUS

2008-07-03T09:15:00.003+02:00

Es Freus (entre Eivissa i Formentera) Es Freus, son el pas obligat per creuar entre Eivissa i Formentera. A aquest estret que creuem per arribar al port d´Eivissa, si venim de ponent, o per arribar a La Savina, si venim del nord, rumb a Formentera. Als mesos d´estiu el trànsit per aquesta zona, per aquesta serie d´illots que separen i al mateix temps uneixen les illes de Eivissa i Formentera, és continu. Una veritable fila de velers i motores emprenen, a diari, el camí que les porta a la bella platja d´Espalmador, o a qualsevol altre punt de la costa de Formentera, per tornar aquan s´amaga el sol, sense comptar tots els que atravessen Es Freus en la seva navegació, dirigint-se cap a la costa alacantina. Pels corrents, d´irregular direcció i intensitat, al ser zona oberta als vents predominants del lloc, és a dir, del primer, tercer i quart quadrant fa que constituexin un conjunt certament perillòs, que convé conèixer a fons per evitar qualsevol tipus de perill, tant de dia com de nit. Per tot quant s'ha de saber d´aquest delicat pas, el Capità de Marina Mercant: D. Juan B. Costa (natural de Formentera), ens detalla, amb autoritat, cada punt confictiu, cada pedra perillosa, cada llum indicativa.

En realitat, existeixen tres Freus:

Freu gran: És el pas entre l´Illa dels Penjats, la més meridional d´ Eivissa, i la dels Porcs o Pou, las més septentrional de Formentera, cadascuna amb el seu far. Entre les puntes d´aquestes illes, el canal té menys d´una milla d´amplada, i el seu fons és molt variable, entre 6,1 i8,3 metres de sonda. Aquesta zona de fons reduits està compresa dins d´una faixa relativament estreta d´uns 250 metres, a la seva major amplada i que, a forma de cordillera, s´exten de far a far, una mica aLlevant de la linea que els uneix formant la barra del Freu. Dins de la zona, i a 0,4 milles al 346º del far de la illa dels Porcs o Pou, hi ha una torrebalisa amb llum que marca el baix d´en Pou, amb 6,1 metres de sonda. Aquesta balisa és una cardinal nord, o sigui, la seva marca de tope són dos cons superposats amb els vertex cap a dalt, i la seva llum és llampant, Ct 1s 4 milles. A la bara domina el fons de pedra, amb algunes taques d´algues o de sorra. Passant a fons més grans de 15 metres, domina l´alga més que la sorra, i és excepcional trobar pedra. Sol haver-hi, a aquest Freu, així com als altres, corrents cap a Ponent o Llevant, depenent de la persistència del vent, de prou intensitat, i no subjectes a cap norma fixa. Amb els temporals són més forts, i generalment, en contra del vent dominant, trencant amb molta força la mar a tota la la extensió dels Freus, fent molt perillosa la navegació tant a embarcacions petites, que no poden governar per les piràmides d´aigüa i es veuen inundades, com les més grans, que al baixar la marea, es veuen exposades a tocar el fons.

Freu Mitjà: És el pas entre la punta nord de l´illa dels Penjats, i la sur de l´illot Caragolé, al sur de la Punta Portas. Aquest freu s´ha anat omplint de sorra, trobant una sonda màxima de 4 metres. No és aconsellable el pas per aqui si no és amb bon temps i de dia. S´ha de tenir especial cura amb l´escoll de La Barqueta, situat al WSW de l´illa Caragolé, pedra que es cobreix i descobreix, sent perillosa per la seva navegació. Freu Petit: És el pas format entre la Punta Portas, al Nord, i l´illa Caragolé, al sur. És navegable només en calma i per embarcacions molt petites. Per el pas des Freus anem a considerar dos casos: Venint de l´oest: De dia: Quan ens aproximem als Freus, venint de l´oest, haurem reconegut perfectament l´illot d´Es Vedrà, impressionant massís dividit en dos al seu punt més alt. Cap a l´Est tindrem la serra de Montes de Ibiza i cap al NE apareixeran una sèrie de punts que casi es confonen amb l´horitzó, i a mesura que ens anem acostant, podrem identificar-los un a un. Per estribor tindrem la costa de Formentera, que acaba a la part sur amb el Cap de Barbaria. Com hem llegit abans, hi ha dos Freus navegables, però, per seguretat, recomanam només navegar per Freu Gran. El primer que trobarem, per estribor, serà la torre d´Espalmador, que es reconeix perfectament, i per la banda de babor tindrem el Cap Falcó, penya-segat i de figura inconfusible. Deixant la torre d´Espalmador oberta per estribor un parell de quartes, recalarem sense dificultat al Freu Gran, reconeixent els fars que el delimiten; al nord de l´illa dels Penjats, amb torre a bandes blanques i negres, i al sud el de l´illa dels porcs o Pou que, amb Torre blanca amb dos bandes negres. Al centre hi ha una torre que balisa el baix d´en Pou que, com hem dit, balisa el quadrant nord, lo que significa que s´ha de passar al nord de la mateixa. Així i tot, les embarcacions recreatives es preferible que naveguin pròximes als fars per evitar el fluxe de la navegació, que es de gran intensitat als mesos d´estiu. Si es vol passar epl freu Mitjà, caldrà fer-ho entre els illots Caragolé i dels Penjats i les Illes Negres. Es tindrà molta cura amb la pedra La Barqueta, que està a flor d´aigua i que tindrà que deixar per babor, així com el baix Enteniment, que està situat a uns 100 metres al NW de l´illa Negra del N, es de pedra i té un metre d´aigua. La deixarem a estribor.

De nit: El navegant que recali als Freus de nit, si no està acostumat a la navegació nocturna, es sorpendrà per les moltes llums que hi ha, que li semblaràn totes iguals. Aqui és on es medeix el bon navegant, ja que haurà de reconeixer-las una a una, amb l´ajut del llibre de fars, que sempre tindrà a mà, assegurant-se bé de si té que deixar-les per babor o estribor. D´estribor a babor es veuràn les següents llums: Far de La Savina: Gp D(4)B 16s. 7 M.(Grup de 4 llums blancs cada 16 segons, amb un abast de 7 milles). Baliza de Castaví: cardinal W D(9)B 15 s. 4M. Far d'en Pou o Porcs: Gp D(3+1)B 20s. 11 M. Far d´ Espardell; Gp D(3)B 7,5s. 4 M. Torre-baliza del baix d'en Pou, en el Freu Gran: Ct 1s 4 M. (centelleante cada segundo). Far dels Penjats: Gp Oc (1+2)B 14s. 12 M. (grups d´ ocultacions). No és extrany si el navegant poc experimentat s´espanta al veure tantes llums, però lo millor en aquests casos, es escollir les que interessen, comprovant les seves característiques una vegada i una altra, un cop segurs, modificar el rumb per passar amb seguretat. Aprofitant que els fars d´en Pou i dels Penjats tenen més abast, els veurem abans i podrem portar un per cada amura perque, de seguida que apareixi la torre-baliza del baix den Pou, no tinguem cap dificultat en emproar al Freu Gran.

El baix dels Penjats, situat al sud de la Negra del S., encara figura balizat a totes les cartes i llibres de fars, però ja no existeix la boia. Hi ha una sonda de 4,5 metres que, per als vaixells recreatius, no representa cap perill. Si venint de l´oest no es volen passar els Freus, es pot recalar al Port de La Savina, a Formentera, o bé fondejar a Illetes o a Espalmador. Pas del Freus venint de l´Est: De dia: Si hem recalat a Tagomago i anem rumb als Freus, en un dia clar, tan sols veurem La Mola de Formentera, per babor, i part de la costa d´Eivissa, per estribor. A mesura que anem apropant-nos, veurem per babor l´illa d´Espardell per després aparéixer, per la proa, la prolongació de la Costa d´Eivissa, acabant amb el Puig Corb Marí. Segons ens anem apropant, apareixerà per babor la torre de Sa Guardiola, a l´illa d´Espalmador. Després aniorem veient l´illa dels Penjats, amb el seu far, i Es Vedrà al fons. Al nord de l´illa d´Espalmador està l´illa dels Porcs, amb el seu far de torre blanca. Entre els dos fars es troba el Freu Gran, i el baix d´en Pou, balizat per una torre baliza del sistema cardinal, que baliza el quadrant nord amb dos cons negres amb els vertex cap a dalt. També es pot passar pel freu Mitjà, entre els Penjats i l´illa Caragolé, però de fer-ho allí, es tindrà molta cura amb la Barqueta, que és una pedra a flor d´aigua, que cal deixar a estribor. Al Nord de l´illa Negre del N. està el baix Enteniment, situat a uns 100 m. al NW de l´illa i amb un metre de sonda i fons de pedra. De nit: Rumb al Freu Gran, deixant el far d´ocultacions dels Penjats per estribor i el dels Porcs per babor. Podrem situar-nos a l´est, a través del far d´Espardell, i simultaneament, marcar el far de Botafoch i el dels Porcs o Pou. obtenint així una situació exacta. Quan ens aproximem al Freu Gran veurem la llum de la torre-baliza del baix d´en Pou i posarem proa cap a ella.

2008-07-02T11:37:00.005+02:00

Escut.

Ubicació

Informacions que us poden servir d'utilitat per conèixer una mica millor l'illa de formentera

Estat - Espanya
Autonomia - Illes Balears
Província - Illes balears
Consell Insular - Consell Insular de Formentera

--------------------------------------------------------------

LLengua pròpia - Català

--------------------------------------------------------------

Superfície - 83.2 km2

--------------------------------------------------------------

Altitud - 85mt.

--------------------------------------------------------------

Població (2007) - 8442 hab.
Densitat - 101,47 hab/km2

--------------------------------------------------------------

Coordenades - La seva situació geogràfica exacta be definida per les següents coordenades UTM:
31S CC 640 928 Punta de Trucadors (Extrem Nord)

31S CC 598 788 Cap de Barbaria (Extrem Sud)

31S CC 769 813 Punta de Ses Roques (Extrem Est)

31S CC 594 842 Punta Rasa (Extrem Oest)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Entitats de l'illa

---------------------------------------------------------------

Festivitats -

Tot i els canvis que ha sofert l'illa de Formentera en els darrers anys, les festes tradicionals segueixen gaudint d'una gran popularitat, fins el punt d'arribar a recuperar-ne algunes que ja s'havien deixat de celebrar.
Són festes que tenen el seu origien en celebracions cristianes o bé d'arrel pagana cristianitzada -com Sant Joan- i que avui dia han agafat un caire més festiu i reivindicatiu.

Sant Joan, 24 Juny. És una nit màgica que se celebra amb els tradicionals foguerons, dels quals es diu que són per deixar enrere els mals records de l'any. Aquesta festa se celebra cada any a La Mola. L'acte central és la crema del fogueró, pel qual s'han recollit, amb anterioritat, feixos de llenya i tota classe d'objectes vells de fusta que després es cremen per deixar enrere tot el mal que habita en ells, com si es tractés d'un acte de purificació que dura fins la nit de Sant Joan de l'any vinent.

Sant Jaume, el 25 de juliol, es va acabar considerant festiu a tota l'illa de Formentera degut a l'abundant que arribà a ser aquest nom durant el repoblament del segle XVIII amb eivissencs procedents de la part de Santa Eulària. A més, Sant Jaume és també el patró d'Espanya. La festa se celebra a la plaça de Sant Francesc, on es congreguen bona part dels habitants de l'illa, a més de gran nombre de turistes disposats a disfrutar de les festes del poble.

Santa Maria de les Neus, el 5 d'agost, és una festa que ha resorgit amb força els darrers anys. Presenta un caràcter itinerant pels pobles de l'illa -cada any se celebra en un poble diferent-. Un dels seus atractius és el concurs de vins de Formentera, que serveix per començar a animar l'esperit de cara a l'arribada de la nit, quan es podrà disfrutar de la música en directe i de la bona companyia.

El dia de la Mare de Déu del Carme se celebra a la Savina el dia 16 de juliol i as Pujols el cap de setmana vinent. L'acte central consisteix en una processó per la mar, encapçalada per l'embarcació que porta la Mare de Déu, i per l'ofrena d'una corona de flors que es fa en memòria a gent de la mar, de la qual és la patrona. En aquest acte també solen participar-hi els sonadors dels grups de ball pagès, els quals, en tornar a terra, ofereixen una ballada al port abans de continuar amb la resta d'actes festius.

Processor del dia del Carme.

Sant Ferran, 30 de maig. Festa patronal del poble de Sant Ferran de Ses Roques.

Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre. Festa patronal de Nostra Senyora del Pilar, a La Mola.

Sant Francesc Xavier, 3 de desembre. Festa patronal de la capital de l'illa.

Aquestes tres darreres dates festives són, com bé indica el seu nom, la festa del patró de cada poble. Deixant de banda algun detall singular, segueixen una dinàmica semblant a les explicades abans: al matí se celebra una missa a l'església del poble, seguida de processó, i alguns actes lúdics. Tampoc hi falten mai els balls tradicional o ball pagès, a càrrec de les colles locals, que en algunes festes es fa al matí -després de la processó-, i en altres a darrera hora de la tarda. A la nit, en canvi, arriben les actuacions musicals en directe de mà de diferents grups i orquestres, a més del focs d'artifici a mitja nit, per cotinuar després amb la gresca.

-----------------------------------------------------------------

Distàncies -

PILAR DE LA MOLA A LA SAVINA 17
PILAR DE LA MOLA A SANT FERRAN DE SES ROQUES 11
PILAR DE LA MOLA A SANT FRANCESC XAVIER 14
SANT FERRAN DE SES ROQUES A LA SAVINA 6
SANT FERRAN DE SES ROQUES A SANT FRANCESC XAVIER 3
SANT FRANCESC XAVIER A LA SAVINA 3

------------------------------------------------------------------

2008-07-02T10:44:00.002+02:00

	Els licors més tradicionals de Mallorca i d'Eivissa, i totes les illes adjecents com Formentera, tenen l'origen en els beuratges medicinals que preparaven els apotecaris al segle XVI per combatre les epidèmies. Se¿n conserven entre altres aquest dos, les herbes i el palo, que són protegits per una denominació d'origen.
Les herbes mallorquines i eivissenques, encara que de sabor diferent, són elaborades a partir d'una base de diverses herbes fins a arribar-ne a incloure, en alguns casos, més de 30 tipus diferents. El fonoll, el romaní, la menta, les fulles de taronger i llimoner, la camamilla i la melissa es deixen macerar durant uns quants mesos i el concentrat que en resulta es mescla, en petites proporcions, amb anís dolç, per a l¿elaboració de les herbes dolces, i amb anís sec en el cas de les herbes seques, amb més graduació d¿alcohol. Tradicionalment, aquestes herbes s'han considerat digestives i es prenen en havent menjat. Tant es poden beure fredes, amb gel, o a temperatura natural. També són delicioses acompanyades de llimonada o taronjada, encara que a les Illes això no és gaire corrent. Un remei contra el paludisme El palo és un licor exquisit que té origen en els segles XVI i XVII, quan a Mallorca hi havia grans extensions de terres pantanoses i els mosquits hi transmetien una malaltia molt temuda: el paludisme. Per combatre'l s'utilitzaven dues plantes, la quina calisaya i la genciana, que es conservaven ficant-les en alcohol per evitar que fermentessin. També s¿hi afegia sucre, per treure'n el gust amargant. La producció més important de palo es concentra a Mallorca, encara que a Eivissa també se'n fabrica. Al llarg del temps, l'elaboració del palo s'ha anat modificant, i actualment es fa amb sucre cremat, que és el secret d'aquest licor. Segons els més entesos, tots els palos es fan amb una mateixa base, però no n'hi ha dos de ben iguals. A diferència de les herbes, el palo es beu per aperitiu abans dels àpats. Es pot beure tot sol, amb gel o amb sifó, que n¿és l'acompanyament més estès a les Illes.

2008-07-02T10:40:00.002+02:00

	Flaó i greixonera Antigament, cada plat típic d'Eivissa i Formentera es consumia en una determinada època de l'any. És el cas del flaó associat al temps de Pasqua i la greixonera a les celebracions familiars.
El flaó és un pastís rodó elaborat amb ous i formatge fresc que forma part de la tradició gastronòmica de l'illa. Antigament es preparava pel diumenge de Pasqua, en un forn de llenya i deixant-lo reposar en el rebost. Avui és possible consumir aquesta delicada especialitat en qualsevol època de l'any, de la forma tradicional que mantenen alguns forns, o bé els elaborats industrialment. Els ingredients per preparar-ne la pasta són: farina fluixa, aigua i oli a parts iguals, una mica de llard, un rajolí d'anís i uns grans de matafaluga (Pimpinella anisum). Per al farciment es necessiten: ous (un per cada 100 g de farina), la mateixa quantitat de sucre i de formatge tendre d'ovella, o d'ovella i cabra, a més a més d'unes fulles de menta. La preparació del flaó no és complicada. En un motllo, en aquest cas anomenat flaonera, estendreu la pasta, de consistència un punt dura, en capa fina. En un recipient es mesclen tots els ingredients del farciment, i s'aboquen damunt la pasta. S'enforna a temperatura moderada de 30 a 40 minuts i, una vegada fred, es recobreix amb una capa de sucre mòlt. Se sol acompanyar d'una copa de frígola (licor estomacal elaborat amb farigola) o vi dolç. Una manera d'aprofitar les ensaïmades de la vigília La greixonera és una altra de les postres recomanades d'Eivissa. La podríem definir de púding perfumat amb canyella i de sabor exquisit. Tradicionalment, era una recepta utilitzada per aprofitar les ensaïmades del dia abans. En la preparació intervenen, a més a més, els ous (vuit, per al mateix nombre d'ensaïmades), un litre de llet, 300 g de sucre, una llimona, canyella i mantega. Aquests ingredients es mesclen i s'estenen en una greixonera, és a dir, una cassola de fang de cul pla. En un forn a temperatura moderada es posa a coure durant mitja hora. Abans de desemmotllar-ho, s'ha de deixar refredar; després s'emblanquina amb canyella en pols, i ja podeu assaborir aquesta menja delicada. A Formentera iEivissa hi ha uns quants forns que elaboren el flaó i la greixonera segons el sistema tradicional. En alguns restaurants en trobareu a la carta de postres.

2008-07-02T10:34:00.004+02:00

	La Salsa de Nadal Aquesta salsa s'ha convertit en un autèntic símbol dels Nadals formenterencs
La salsa de Nadal són les postres protagonistes de la rebosteria nadalenca pitiüsa ja que només es prepara en aquesta època de l'any i es consumeix durant totes les festes com a postres o com a aperitiu dolç a qualsevol hora del dia sucant melindros. La salsa de Nadal és una salsa líquida, més o menys espessa i similar al tradicional torró ja que el seu ingredient principal és l'ametlla. Sol fer-se en quantitat suficient perquè duri tots els dies de Nadal però s'ha de bullir cada vegada que es vol menjar per recuperar-ne la seva textura cremosa. La seva preparació és molt senzilla: s'escalden les ametlles que es desitgin, se'ls lleva la pell i es torren lleugerament al forn. Després es molen finament i es barregen amb els ous necessaris per lligar una pasta ben consistent. Per altra banda es prepara un brou de carns variades (porcella, pollastre, be...), al qual se li afegeix un poc de sal, safrà i pebre. Es cola el brou i es posa a una cassola de fang. Llavors li incorporem la pasta d'ametlles, sucre suficient perquè estigui ben dolç, un pessic de canyella en pols i clau en espècia. Es remena contínuament i sempre en el mateix sentit durant una hora aproximadament fins a la seva perfecta dissolució. Per a aquelles persones que no digereixen bé el greix, el brou de carn es pot substituir per un brou d'aigua amb una bona quantitat d'oli fi, sal, canyella i safrà. Bon profit!

2008-07-02T09:53:00.003+02:00

Aquí us dono algunes recomanacions d'on podeu menjar i gaudir d'un bon àpat:

Sa Platgeta , lloc molt familiar, tocant a migjorn un bon lloc per passar una tarda.
Pequeña isla, un dels millors llocs per menjar peix fresc.
Es Mirador, menjar convencional amb unes vistes inigualables de l'illa (vesprada).
Espardell Cafateria, el millor lloc per gaudir d'un bon esmorzar, això si molt d'hora al matí sino no val la pena massa gent

FLORA

2008-07-02T09:33:00.008+02:00

Respecte a la flora, començaren parlant del sòl formenterenc. Morfològicament està compost de roques calcàries i arenes principalment. Junt amb la mencionada escassa i irregular pluviositat s'ajunten una marcada permeabilitat dels terrenys, o sigui, condicions poc favorables per que existeixi una vegetació, però que caracteritza l'illa.

Una gran part de Formentera està coberta per boscos de pins, Pinus Halepensis, i de savines, Juniperus phoenicia, família de les Cupresàcees (Gimnospermes). Existeixen també alguns exemplars de pins pinyoners Pinus Pinea.
Podríem dir que la savina és l'arbre característic de Formentera, doncs en cap altre illa arriba a aconseguir una importància tan gran, tant per la seva relativa proporció, com pel tamany i l'edat d'alguns dels seus exemplars. A les cases més antigues de Formentera es troben zocals de portes i finestres, bigues i altres parts, construïdes amb fusta de savina, que ha resistit perfectament tant el pas dels anys com les inclemències del temps. També s'ha utilitzat la seva fusta, qualque cop, com element ornamental a cases i restaurants. Darrerament s'ha vengut a incorporar un altre ús, desgraciat per nosaltres, aquest és l'ús dels exemplars joves per ser utilitzats com "arbres de Nadal", degut al seu gran paregut amb els dels avets, fet que ha contribuït a disminuir les poblacions actuals i a intensificar la seva protecció.

Molts dels exemplars de savina, arriben a considerables proporcions. La seva fusta ha set comunment utilitzada en la construcció, degut a la seva duresa.

El sotebosc és típicament mediterrani: mates, Pistacia Lenticus; romanins, Rosmarinus officinalis; farigola, Coridothymus capitatus; ollastre, Olea europea, Ginebra, Juniperus Oxycedrus, Estepa blanca, Cistus Albidus; etc.

A les zones arenoses i platges, apart de les espècies ja esmentades, es troben altres tipus d'espècies. Destaquem l'esteperol, Cistus Clusii; lleteres, gènere Euphorbia y càrritx, Ammophila arenaria. En el terrenys pantanosos propers a les salines abunden les espècies halòfiles, com són el jonc, Salicornia Arabia, i les solseres, Suaeda Fructicosa. Actualment estam en un procés de protegir les nostres zones dunars, degut a la riquesa de la seva flora.

Altres espècies ben adaptades són les 'figueres de pic' , Opuntia Ficus-indica,, i les plantes de pita, Agave Americana.

Un dels arbres més comuns a l'illa és la figuera, Ficus Carica, amb totes les seves subspècies. Es tracta d'en arbre caducifoli, de tronxo ample i fulles grans. Originària d'Àsia, els seus fruïts han estat utilitzats al llarg del temps pels habitants de Formentera, sent un dels arbres més cultivats antigament.

2008-07-02T09:13:00.005+02:00

Liró

Corp Marí

La geografia formenterera es composa bàsicament de roques i zones arenoses. Degut a aquest fet, i a la poca pluviositat, tant a l'hivern com a l'estiu, el seu sòl és pràcticament permeable. Per tant, Formentera es caracteritza per una vegetació seca i en algunes zones escassa. Flora: destaquen una sèrie d'espècies de gran importància, que podrem veure sigui quin sigui el lloc en el qual ens trobem: Els pins -Pinus Helepensis- són els arbres més grans de l'illa, tot i que no els més nombrosos, ja que aquesta característica pertany a la savina -Juniperus Phoenicea-. La seua fusta, molt dura, ha estat utilitzada al llarg de la història com a element indispensable en l'arquitectura illenca i, més recentment, com a matèria primera per elaborar objectes decoratius. La resta de flora significativa de Formentera pertany a la família dels arbusts i petites herbes de bosc. D'aquesta manera tenim el romaní -Rosmarinus Officinalis-, la frígola -Coridothy Capitatus-, la mata -Piscacia Lenticus-, el ginebre -Juniperus Oxiycedrus- i l'estepera blanca -Cistus Albidus-, a més de molts altres arbusts de menor importància.

Savina, un dels arbrés més emplemàtics de Formentera Si deixam les zones rocoses i els boscos, la resta de l'illa està formada per dunes i zones arenoses on hi medren, també, gran nombre d'espècies vegetals, com per exemple l'esteperol -Cistus Chusii-, la botja -Ononis Natrix-, el càrritx -Ammophila Arenai-, etc. Per acabar es poden visitar les zones més humides com s'Estany Pudent, al voltant del qual creixen jonqueres i solseres, a més d'algunes espècies de canyes pròpies de zones pantanoses. Per altra banda tenim les espècies considerades de cultiu, que adquireixen una gran importància, tant pels seus habitants com pel seu comerç interior. Entre moltes altres es pot destacar la bona adaptació de la figuera -Ficus Carica-, un arbre caducifoli que forma una copa bastant aplanada a mesura que va creixent. També són freqüents els ametllers, les oliveres i alguns garrovers. D'entre les verdures i hortalitzes destaquen les patates, les tomates, pebreres, etc, a més d'algunes varietats de llegums i cereals.

Fins i tot s'arriben a conrear arbres fruiters no autòctons que s'han aconseguit adaptar al clima sec i calurós de Formentera. Fauna: hi podem destriar tres grans grups d'espècies: les terrestres, les marines i les aus. Les principals espècies de terra són el conill, l'eriçó, la rata i la sargantana, a més d'aràcnids i insectes. La sargantana -Podarcis Esp- és molt característica i abundant. A Formentera és de color verdós, però si es té l'oportunitat de visitar les illes i illots del voltant se'n poden trobar d'altres gammes, des de marrons fins blaves, fruit de l'evolució que han sofert en estar aïllades entre sí. Altres espècies, aquestes introduïdes per l'home -tal vegada sense intenció de fer-ho- són les dues classes de dragons -Torentola Mauritánica i Hemidactylus Turcicus-: aquesta espècia és menys abundant, tot i que es pot veure si es visiten certes zones de l'illa. Finalment es poden estudiar grups insectívors, dins els quals es troba l'eriçó -Erinaceus Algirus Esp Vagans-, molt abundant a l'illa. Surt especialment a la nit, ja que és d'hàbit nocturn, a l'igual que el liró, conegut a Formentera com a rata coa blanca.

Una altra espècia nocturna és la ratapinyada, mamífer volador molt abundant en el passat, però que en els darrers anys ha sofert un notable descens, a l'igual que el mussol, del qual en queden pocs d'exemplars. Si continuam parlant de l'avifauna, se sap de forma certa que a Formentera hi habiten un mínim de 41 espècies diferents d'aus, la majoria de les quals es troben a la zona humida de S'Estany Pudent. Aquesta zona reuneix unes condicions que la converteixen en l'hàbitat natural ideal de gran nombre d'aus que viuen i aniuen a l'Arxipèlag Balear. Aquest estany, amb una extensió de 3.4 kilòmetres quadrats i una profunditat màxima de 2 metres en la seua part central, és la zona ornitològica més important de Formentera.

Gavina en ple vol.

2008-07-01T17:59:00.003+02:00

l'àrea de producció del raïm i d'elaboració del "Vi de la terra de Formentera" és l'illa que dóna nom a aquesta indicació geogràfica. Una de les activitats agràries amb més tradició a l'illa de Formentera és la vitivinicultura. Ja es troben referències que demostren l'existència d'aquesta activitat a Formentera a la carta d'infeudació de 1246, en la qual Montgrí encomana a Berenguer Renard la repoblació de l'illa. En ella es destaca l'existència d'unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l'ordre de Sant Agustí.
El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al s. XIV, en el qual l'illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra, i per tant es va abandonar també aquest cultiu. En el s. XVIII s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblació. A partir d'aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anirà en augment. Segons "Els camins i els viatges de I'Arxiduc, ahir i avui" (Marí, 2000) en el segle XVIII hi havia 79.000 ceps sembrats a Formentera, i la producció de vi era de 11.400 litres. Aquesta producció experimentà un important augment gràcies a la construcció al 1879 del celler de Ca'n Marroig, amb una capacitat per a 50.000 L. Cal destacar que el propietari del celler va iniciar una important activitat de comerç marítim del vi de Formentera. Les referències bibliogràfiques a la producció vitivinícola de Formentera al llarg del segle XX són escasses i, sense cap dubte, el fet més significatiu va ser la instal·lació al 1972 del celler de Juan Riera Mayans a La Mola. Aquest celler inicia la seva activitat amb una capacitat de 9.500 litres. A més d'elaborar vi, cal destacar que Juan Riera Mayans embotellava i comercialitzava els seus vins a l'illa de Formentera, i fins i tot va arribar a comercialitzar-los a la veïna Eivissa. En aquell moment els seus vins ja es comercialitzaren amb la indicació geogràfica Formentera, tal i com ho demostren les etiquetes dels arxius del Govern de les Illes Balears. Actualment la vitivinicultura és una de les principals activitats agràries de Formentera. Hi ha sembrades més de 60 ha de vinya, la qual cosa representa el 12,5% del total de la superfície agrícola utilitzada. La varietat tradicional i predominant és la monastrell, ja que prop d'un 44% de la vinya és d'aquesta varietat. La vitivinicultura és l'activitat agrícola que presenta unes millors perspectives de futur, tal i com ho demostra el fet que a l'any 2002 es varen iniciar tres projectes de nous cellers. La vinculació de la societat de Formentera amb la vitivinicultura és indiscutible. Prova d'això és el concurs anual de vins elaborats pels pagesos de l'illa que es duen a terme com a acte més important de les festes locals de Sant Francesc i Sant Ferran.

Marc geoclimàtic

Formentera presenta una gran varietat geomorfològica. La Mola i el Cap de Barbaria representen les zones més elevades de l'illa, que cauen a la mar en penya-segats molt notoris. A la Mola, la naturalesa calcària del terreny afavoreix la presència de coves al litoral, mentre que el Cap de Barbaria confereix un aspecte extern d'especial aridesa. Es Pla, que connecta el Cap de Barbaria amb la Mola, està constituït per formacions dunars, moltes d'elles fossilitzades entre les que es formen petites valls. La part septentrional de l'illa es caracteritza per la presència de zones humides i llacunes litorals (Estany Pudent, Estany des Peix, ses Salines). Formentera està configurada únicament per materials postorogènics (Miocè superior i Quaternari). Els promontoris de La Mola i el Cap de Barbaria estan formats per calcàries d'origen arrecifal que s'uneixen mitjançant una sèrie de cordons dunars quaternaris Formentera apareix dominada pels sectors tabulars de La Mola i el Cap de Barbaria, en tant que al Pla s'hi mesclen morfologies dunars, amb planes similars a les al·luvials i sectors aiguamollosos als estanys i salines septentrionals. És remarcable el predomini de les formes relacionades amb dunes i eolianites a l'ample espai constituït per Els Trucadors i l'illot de s'Espalmador El cultiu de vinya a l'illa de Formentera es realitza sobre sòls arenosos i/o argilosos. La comarca vitícola de Formentera presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat número d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges són escasses i amb dos màxims al mes d'octubre. Formentera és l'illa més càlida i seca de les illes Balears, amb una mitjana anual superior als 18ºC i una precipitació total anual de al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de només 300 mm a la zona nord de Formentera. La vinya és un cultiu estès per tota l'illa de Formentera, molt ben adaptat a les condicions climàtiques i edàfiques de la zona.

Producció
Les pràctiques de cultiu de les vinyes destinades a produir Vi de la terra de Formentera són les tradicionals que tendeixen a aconseguir raïms de la millor qualitat i que, a més, compleixen els següents requisits: 1. Densitat de plantació no superior a 5.000 ceps per hectàrea. 2. Nombre màxim d'ulls per hectàrea de 60.000. 3. Producció màxima per hectàrea de 8.500 kg. Les varietats de raïm emprades per a l'elaboració de Vi de la terra de Formentera són: - Negres: monestrell, fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot - Blanques: malvasia, premsal blanc (moll), chardonnay i viognier.

Condicions d'elaboració

Les tècniques emprades en la manipulació del raïm, del most i del vi donen lloc a productes de màxima qualitat. Per això, per a l'extracció del most s'apliquen pressions adequades, de manera que el rendiment no sigui superior a 65 litres de vi per cada 100 kg de raïm. A més, per garantir l'origen del Vi de la Terra de Formentera els elaboradors i embotelladors de "Vi de la terra de Formentera" únicament podran elaborar i embotellar vins produïts a partir de raïms de l'illa de Formentera.

Característiques del vi

Els vitivinicultors Formentera s'han especialitzat en l'elaboració de vins negres i rosats, les característiques dels quals són conegudes i elogiades pels habitants i visitants de l'illa. Són vins generalment d'elevada graduació. Els vins negres, majoritàriament joves, es caracteritzen per la seva elevada capa, de color grosella i tonalitats violetes, són brillants, nets i pot apreciar-se una llàgrima densa i lenta. En la fase olfactiva predominen les aromes primàries, especialment la fruita madura: maduixes o grosella i a fruita en compota: pruna o figa. En boca són vins robusts, amb cos, tànnics, ben estructurats i equilibrats. El regust és perllongat i de naturalesa afruitada.

Vi Graduació alcohòlica mínima

Blanc 11,5º Rosat 12,0º Negre 12,5º L'acidesa total mínima ha de ser de 4,5 g per litre d'àcid tartàric i l'acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acètic.

Sistema de control

D'acord amb el que disposa l'Ordre del Conseller d'Agricultura i Pesca, de 11 de març de 1996, els controls del "Vi de la terra de Formentera" corresponen a la Direcció General d'Agricultura. El "Vi de la terra de Formentera" es comercialitza únicament embotellat en origen i amb un número de control oficial assignat per la Direcció General d'Agricultura, a la qual correspon el control i certificació del "Vi de la terra de Formentera".

2008-07-01T17:41:00.003+02:00

Formentera comparteix amb Eivissa la cultura gastronòmica tradicional. Una cuina amb enginy s'enfrontà durant segles a l'escassesa de productes i sabé aprofitar la qualitat d'elements com el peix.

El peix

El peix, en poder ser consumit recent tret del mar, s'ha convertit en l'especialitat dels bons restaurants de l'illa. Precisament, a Formentera el peix és excel·lent i apareix a moltes receptes illenques, bé sigui guisat o com a protagonista en qualsevol de les maneres de preparar l'arròs, sense menysprear la simple preparació a la graella, rostit, bullit, frit o de qualsevol altra manera, el peix aquí té un gust especial.

De l'àmplia gamma de peixos, cal destacar sens dubte, la llagosta i el raó, peix petit d'aparença tropical, d'exquisit sabor.

El formatge

També el formatge que es produeix a Formentera és de gran qualitat. Amb pa, elaborat a la manera tradicional, com encara es fa en moltes cases de l'illa, i acompanyat per exemple, de raïm o de mel, si és fresc amb algunes nous, resulta deliciós.

El vi

I no podem oblidar el vi de Formentera, fet a les mateixes cases a la manera tradicional. Deixant fermentar el most, per a després emmagatzemar-lo en bótes, que es conserven al celler que normalment té cada casa. Un vi ferm, fort i pur amb la terra que l'ha mantengut, no apte per a paladars delicats sinó per als entesos.

2008-07-01T15:09:00.006+02:00

La història de Formentera està molt lligada a la història d'Eivissa, però durant llargs períodes de temps ha estat despoblada, o habitada esporàdicament, donant lloc a una particularitat respecte l'illa veïna.

Prehistòria

Existeixen poques dades sobre la prehistòria de Formentera. L'estudi d'aquest període es va iniciar amb la descoberta del sepulcre de ca na Costa l'any 1974. Es tracta d'un conjunt megalític d'una estructura complexa formada per tres cercles concèntrics i una cambra central. Està datat al voltant de l'any 2000 aC. Els diferents fragments trobats de ceràmica, botons i eines de sílex demostren l'existència d'intercanvis amb les altres illes.

El conjunt de poblaments del cap de Barbaria, entre altres menors, són de l'EDAT DE BRONZE, entre l'any 1600 i 1000 aC. Indiquen un poblament de grups familiars sedentaris.

Edat antiga

Mentre que els fenicis primer, i sobretot els púnics després, s'instal·len a Eivissa formant una important colònia, no existeixen dades sobre Formentera. Probablement va quedar deshabitada, o sense població estable, entre els segles V i I aC. El geògraf grec Estrabó l'anomena Ofiusa, 'illa de les Serps', nom que va adoptar Plini el Vell en llatí com Columbrària. Es va difondre el mite que l'illa era deserta per culpa de tota mena de serps verinoses. Es possible que el nom estigui relacionat amb el nom púnic de les illes Pitiüses, YBSM, referit al déu Bes que, entre altres coses, dominava les serps.

De l'època romana, a partir del segle I dC, es troben jaciments que indiquen l'explotació de recursos i una població estable. A l'època del baix Imperi pertany el castellum de can Blai, una construcció militar quadrada amb cinc torres, probablement amb una funció de refugi de la població agrícola.

Els segles V a IX són obscurs, excepte el període bizantí quan es reconstrueixen antics establiments romans.

Període islàmic

El període islàmic (902 – 1235) suposa una nova organització social i econòmica al voltant de l'alqueria com a unitat productiva agrícola. La població és culta i fortament arabitzada.

El 1108 pateix un primer atac normand dirigit pel rei noruec Sigurd I Magnusson. Els fets queden recollits en la saga escandinava Heimskringla i en la tradició popular formenterera al voltant de la cova des Fum.

Baixa edat mitjana

La cultura i l'estructura social es transformen de formada sobtada amb la conquesta catalana del 1235. L'illa es divideix en quartons assignats als conqueridors: Guillem de Montgrí es va quedar amb la Mola i es Carnatge, Pere I d'Urgell infant de Portugal amb es Cap i el comte Nunó Sanz amb Porto-salè. Poc després Montgrí va comprar la part que pertanyia a Nunó Sanç, i el quartó des Cap va passar al rei (la part més meridional és el pla del Rei). Montgrí va cedir part de la Mola per la construcció del monestir agustí de Santa Maria de Formentera.

A mitjans del segle XIV, com a conseqüència de la pesta negra, l'illa queda despoblada i només és habitada de forma temporal per l'extracció de la sal i feines de ramaderia. L'església de sa Tanca Vella, de reduïdes dimensions i sense cementiri, data del 1369.

En el segle XVI es construeixen les torres de vigilància de la Mola, es Cap i s'Espalmador com a punts estratègics per a la defensa d'Eivissa dels atacs corsaris. Gairebé tres segles sense població estable van fer que augmentessin els recursos naturals de l'illa on predominava el bosc i la caça.

Repoblament del segle XVIII

Església de Sant Francesc

Al voltant de l'any 1700 el rei va anar concedint terrenys a la família de Marc de Joan Ferrer i s'inicia el repoblament d'eivissencs. Els primers pobladors s'instal·len al voltant de sa Tanca Vella i el 1738 es construeix l'església de Sant Francesc, amb la funció de temple i de refugi, constituint un incipient nucli de població. L'església del Pilar de la Mola és del 1784. A la zona de les Roques s'instal·len els treballadors de les salines. Però la major part de la població viu dispersa segons l'organització tradicional eivissenca en véndes. A l'any 1800 hi havien 1.200 habitants aproximadament.

Segles XIX i XX

La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió suposa la incautament de les salines, el principal recurs de l'illa. Les condicions de vida són dures i l'economia és de subsistència, bàsicament agrària. L'illa es troba desforestada i els estanys saliners en mal estat. El 1822 s'instaura breument el primer ajuntament de l'illa, reinstaurat el 1837 i novament suprimit entre 1870 i 1888.

Durant el darrer terç del segle XIX i el primer terç del segle XX es produeix una gran emigració masculina a Cuba, l'Uruguai i l'Argentina, propiciant l'apel·latiu, per part dels eivissencs, de l'"Illa de ses dones". Els ingressos de l'emigració, majoritàriament temporal, suposen un augment del nivell de vida.

L'anarquisme esdevé el referent polític de l'illa, amb una llarga vaga dels treballadors saliners iniciada el 1931 i una important mobilització social en demanda d'un ús comunitari de l'Estany des Peix. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola l'illa és ocupada unes setmanes pel capità republicà Albert Bayo Giraud. Recuperada pel bàndol franquista s'inicia una repressió amb afusellaments, exili i empresonaments. Entre el 1940 i el 1942 s'instal·la a la Savina una colònia penitenciària on van morir de gana un centenar de presoners. Les dècades del 1940 i 1950 tornen a ser anys d'aïllament, escassetat i mera subsistència.

Turisme a la platja de Migjorn

A principis de la dècada del 1960, el turisme provoca una nova ruptura econòmica i social. S'inicia amb l'arribada d'integrants del moviment hippy i després moviments naturistes. Es construeixen els primers establiments turístics, la majoria com a petits negocis familiars, es remodela el port de la Savina com a principal punt de comunicació, i es milloren les infraestructures en general.

A partir dels anys vuitanta comencen les demandes socials per la preservació d'espais naturals i per un model turístic propi: campanyes contra la urbanització de l'estany des Peix, el càmping des Ca Marí...

2008-07-01T13:55:00.004+02:00

Tant Formentera com les illes que l'envolten són molt conegudes per les platges i les seues aigües transparents, però si ens endinsam cap a l'interior i visitam els seus boscos podrem descobrir una altra manera de fer turime: el senderisme.

Circuits a peu i/o amb bici

1- Camí de s´Estany. 2700 m. Queda dins el conjunt de zones declarades Àrees Naturals d´Especial Interès (ANEI). Voreja s´Estany Pudent, important per la seva vegetació i avifauna. 2- Camí de ses Vinyes. 1300 metres. Uneix Sant Ferran i Es Pujols. Aquesta via permet, per una banda, evitar la carretera, i per l´altra, passejar per una zona agrícola amb nombroses vinyes. 3- Camí de Ses Illetes. 1900 metres. Condueix a les platges més famoses de Formentera per un camí entre dunes, pinars i els estanys de Ses Salines. També s´inclou dins les ANEI. 5- Camí de Porto-Salè. 200 metres. És una alternativa a la carretera general per desplaçar-se de Sant Francesc a Porto-Salè. 6- Camí de dalt de Porto-Salè. 2500 metres. Asfaltat. Gaudeix d´excepcionals vistes en totes direccions quan passa per la zona dels Molins de Sa Mirada. 7- Camí de s´Estany des Peix. 800 metres. Panoràmica del port de La Savina. Voreja la zona sud de s´Estany, que s´inclou també dins les ANEI. 9- Camí de Sa Talaiassa. 2000 metres. El darrer tram d´aquest recorregut convé fer-ho a peu. Es troba situat al punt més alt de l´illa i transcorre per una zona agrícola de gran bellesa, entre parets de pedra i cases típiques. 10- Camí de Cala Saona. Recorregut per plena zona rural de Formentera. És recomanable fer-ho amb bicicleta, i té l´avantatge de reduir pràcticament a la meitat la distància que hi ha per la carretera entre Sant Francesc i Cala Saona. 11- Camí d´En Parra. 3200 metres. Recorre una de les zones d´arquitectura tradicional més ben conservades de l´illa, entre parets de pedra seca i cases antigues. Magnífiques vistes de Migjorn i La Mola. 12- Camí d´Es Cap. 2300 metres. Zona rural amb vistes a Cala Saona, Sant Francesc i La Mola. 13- Camí de Sa Pedrera. 1200 metres. Condueix a una costa rocosa amb vistes a la torre de La Gavina i també cap a les costes d´Eivissa i Es Vedrà. 15- Camí de Sa Cala. 2000 metres. Parteix del poble del Pilar de La Mola i condueix fins els penya-segats de la zona nord-oest, des d´on es pot contemplar una impressionant panoràmica de tota l´illa de Formentera i de les costes eivissenques. 17- Camí de Can Simonet. 1800 metres. Un passeig a peu que condueix a un dels molts racons solitaris de l´extensa platja de Migjorn. 19- Camí des Monestir. 2300 metres. D´orientació oposada a l´anterior, amb el qual queda connectat si es creua la carretera que porta al far. Tot i així, el paisatge d´aquest és més agrícola i menys boscós. És recomanable fer-ho a peu. 20- Camí de s'Estufador Connecta el nucli urbà del Pilar amb s'Estufador, passant entre el Molí Vell de la Mola i el Molí d'en Botigues. Interessant bosc de pinar, casetes i varadors de pescadors.

2008-07-01T13:25:00.006+02:00

El municipi inclou, a més de l'illa de Formentera, les illes i illots del voltant entre els que destaquen s'Espalmador i s'Espadell. La superfície total del municipi és de 83,20 km2, cosa que suposa només l'1,64 % de la superfície total de les Balears.

L'illa té una forma allargassada d'est a oest, formada per dos promontoris a cada extrem i una franja de terreny llarga i estreta que els uneix.

La Mola i el cap de Barbaria, o el pla del Rei, són els dos massissos plans que s'eleven bruscament sobre el mar formant uns penya-segats de més de 100 m pràcticament en vertical. L'altitud màxima és de 195 m a sa Talaiassa de la Mola.

Entre els dos promontoris es troba una franja bàsicament sorrenca i dunar anomenada es Carnatge. La part més estreta té només 1,5 km d'amplada.

Al nord es troben dues extenses llacunes litorals: l'estany des Peix i l'estany Pudent. Al nord de l'estany Pudent, la península des Trucadors és un conjunt de dunes de 3 km de longitud i una amplada mínima de 100 m. A l'extrem nord un estret braç d'aigua de 50 m, anomenat es Pas, separa Formentera de s'Espalmador.

L'orografia plana de l'illa fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. La precipitació mitjana anual és de 370 mm. La temperatura mitjana anual està entre 17 i 18 ºC.

L'organització tradicional del territori és en parròquies i véndes. Les parròquies són Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de l'illa. En els darrers anys s'han desenvolupat altres pobles eminentment turístics: es Pujols, es Caló o la Savina. Les véndes és una organització típica d'Eivissa i Formentera motivada per la població tradicionalment disseminada. L'illa està dividida en catorze véndes.

2008-07-01T12:50:00.009+02:00